La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dones fora del paisatge
“Cada vegada ens deixen més soles”, denuncien les activistes d’Herat
nenes, i no vol que cap altra dona hagi de passar pel mateix.
La Nassema és una de les poques que han tornat al seu lloc de treball. Va estudiar ciències polítiques i des de fa quatre anys treballa en una companyia de mòbils local. Els seus caps li van demanar que tornés i ella ho va fer, per rebel·lia. Es negava a deixar que la por la deixés tancada.
Entre els vint treballadors de l’oficina, només la Nassema i la seva companya de pupitre són dones, i les tenen amagades al racó més profund del local. Tot i així,
Una activista: “Com pot haver-hi seguretat si, per començar, les dones tenen por de sortir al carrer?”
atenen desenes d’homes en un exercici rutinari que deixa en evidència que el país no és el mateix de fa vint anys, quan se’n van anar els talibans.
“No és el mateix Afganistan. Les dones vam estudiar, vam treballar i els homes van aprendre a viure amb nosaltres malgrat que som una societat conservadora”, explica la Nassema, que xiuxiueja que no creu que els talibans puguin tenir èxit. “Com poden controlar aquesta societat? Jo no deixaré que m’impedeixin treballar”, diu la jove, subratllant que, a diferència d’ella, moltes de les dones que surten de casa seva ho fan per necessitat.
Són les responsables de sostenir les seves famílies, una mica molt més complicat amb la situació econòmica actual. Als carrers hi ha un clamor uníson: no hi ha diners. El preu dels aliments s’ha duplicat en les últimes setmanes i molts ja no tenen els llocs de treball temporals que abans els permetia sobreviure. Ni els mateixos