CATALINA GÓMEZ

El caos ha reaparegut després de la incertesa. Els zaranj, motos amb cabina posterior que en altres llocs anomenen tuk tuk, s’obren pas a Herat entre cotxes i bicicletes envellides, camionetes de l’antiga policia identificades amb la bandera blanca del nou emirat talibà, carretes cobertes amb fruites, venedors ambulants i una multitud d’homes, sempre homes, com si les dones haguessin estat eliminades de l’escenari amb el simple acte de fer un clic al botó d’esborrar.

És una mostra de com de lluny és l’Afganistan d’assolir una certa normalitat, com pretén mostrar el nou govern talibà. “Ells intenten transmetre el sentiment que hi ha seguretat i que no hi ha guerra, però com hi pot haver seguretat si, per començar, les dones tenen por de sortir al carrer?”, explica una activista local, una de les poques que ha decidit quedar-s’hi, que demana que la identifiquem com Fariba. És la primera vegada des del 12 d’agost que decideix agafar el cotxe i conduir sola a la nostra trobada. Si abans les dones conduïen poc a Herat, ara semblen haver desaparegut.

Tant, que veure-les exercint algunes professions crida l’atenció, una cosa impensable només mesos enrere, quan estaven a tot arreu. “Abans de sortir de casa el meu germà em va recordar que, si alguna cosa em passava, faria mal a tota la família”, diu aquesta jove que va decidir no anar-se’n d’Herat, com moltes de les seves companyes d’activisme, perquè es nega a deixar la seva ciutat i la família. Però és més perillós, les ciutats de província són societats més tancades, on és gairebé impossible passar desapercebuts.

Els riscos no van fer que es desdigués, va decidir unir-se al mig centenar de dones que va participar a la protesta de començaments de setembre a Herat, quan demanaven la seva inclusió en el

camp laboral i educatiu. “Ara és molt perillós, cada vegada ens deixen més soles a les dones”, diu la Fariba. De nena, amb els talibans al poder, va ser educada en una de les sales clandestines on educaven