La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els talibans neguen la mort del mul·là Baradar i del guia suprem de l’emirat
El negociador a Doha hauria desmentit per escrit la defunció en un tiroteig
Avui fa un mes, els guerrillers talibans deambulaven pel restaurat palau presidencial de Kabul. El pas de la clandestinitat als salons ha anat aclarint algunes de les incògnites –i de les cares– del moviment. No totes.
Ara, una suposada lluita entre faccions talibanes acaba d’afegir un vel de misteri. Les alarmes van saltar quan el ministre d’Exteriors de Qatar va ser rebut per la plana major del nou règim, diumenge a Kabul, amb la visible absència del mul·là Abdul Gani Baradar.
Immediatament, va circular que, després de ser relegat a número dos del govern, Baradar s’havia embrancat en una baralla al palau esmentat amb el cercle del terrorista i, tot i això, ministre de l’Interior, Sirajuddin Haqqani, resultant ferit o fins i tot mort.
El rumor hauria obligat el mateix Baradar a escriure de pròpia mà un desmentiment, que no tothom dona per bo. Els talibans també han difós un vídeo que certificaria la seva presència a Kandahar.
No menys sospitosa als ulls d’alguns és l’absència de qualsevol aparició, vídeo o imatge del guia suprem de l’emirat, Haibatul·lah Ajundzada, durant aquest mes irrepetible per al moviment.
No és fàcil d’oblidar que la mort del mul·là Omar, el seu primer emir, no es va fer pública fins dos anys després que es produís, a fi de mantenir alta la moral i la cohesió.
El mul·là Baradar –a qui el Pakistan va parar els peus quan va voler tractar amb el govern de Kabul fa més d’una dècada– ha negociat a Qatar, durant els últims tres anys, la retirada dels Estats Units. Va volar a Kabul el 17 d’agost i tant a Doha com a Ankara es resava perquè fos nomenat cap de govern.
En lloc d’això, coincidint amb la presència del cap de la intel·ligència pakistanesa a Kabul, els talibans van presentar al món una mena de gabinet de guerra, de l’ala dura del moviment. Un autèntic cop de puny, encara que sigui “interí”.
És evident la pugna entre el Pakistan, d’una banda, i Qatar de l’altra, amb Turquia en segon pla. Un fet que no aconsegueixen amagar ni les maniobres militars conjuntes a l’Azerbaidjan, el cap de setmana passat, entre Turquia i el Pakistan.
L’emirat del Pèrsic, sota bloqueig dels seus veïns fins al gener passat, creia ara que tocava el cel, amb Washington reconeixent que “ningú no ha fet més que Qatar” en el monumental esforç d’evacuació.
Però Islamabad, que estava al darrere de la creació dels talibans i que els ha donat empara contra vent i marea durant vint anys, no els deixarà anar precisament ara.
Si Qatar Airways declarava reobert divendres l’aeroport de Kabul al trànsit internacional, aquest dilluns era la PIA, l’aerolínia de bandera pakistanesa, la que feia un pas a Kabul. Ahir mateix, Doha exigia als talibans “claredat” respecte a la gestió tècnica i la seguretat de l’aeroport. Altrament, diuen que se’n van.
La diplomàcia occidental intenta fer equilibris. Com el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, dilluns a Islamabad i ahir a Doha. Altres, com la Xina, recorren al seu ambaixador a Kabul, que no ha tancat mai la legació. També l’alt comissionat de l’ONU per als Refugiats, Filippo Grandi, es reunia ahir amb el ministre d’Exteriors de l’Emirat de l’Afganistan a Kabul, Amir Jan Muttaqi, que ahir reiterava que el seu país no serà utilitzat per atemptar contra altres estats.
El secretari general de l’ONU, António Guterres, que ha aconseguit a Ginebra un compromís de mil milions de dòlars d’ajuda per a l’Afganistan, reconeix que “cal parlar amb les autoritats
El Pakistan dona suport a l’ala dura talibana per no perdre el seu ascendent en benefici de Qatar i Turquia
efectives”.
Aquestes proposen, en boca de Muttaqi, “que 3,5 milions de desplaçats puguin tornar al seu poble abans de l’hivern”. El cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, assenyala: “Si volem influir en els esdeveniments, cal parlar amb els talibans, de drets humans i de les dones, encara que sigui un oxímoron”.
Els talibans, que han fet gestos de complicitat cap a la Xina, protagonitzaran divendres a Duixanbe la cimera dels seus veïns de l’Organització de Cooperació de Xangai, un fòrum encapçalat per la Xina i Rússia, que reuneix també l’Índia i el Pakistan, enfrontats a l’Afganistan.
Mentrestant, moltes dones de Kabul, Herat o Mazar-e-Xarif no es resignen que se’ls torni a imposar el model saudita de segregació que ja van patir.c