La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No sobreviuran, no saben governar, només uns quants tenen experiència”
talibans no tenen diners per a les seves despeses, confessa un home gran que patrulla una de les glorietes de la ciutat i que assegura que en el passat va viure a l’Iran. Vol tornar perquè no els han pagat el sou. Dels escassos de recursos a què s’enfronten els seus nous líders són conscients els habitants d’Herat, la tercera ciutat del país i considerada la capital cultural.
“Condueixen cotxes de milers de dòlars deixats pels americans i no tenen gasolina per omplir-los”, diu dels talibans un dels centenars de conductors que viuen de fer viatges fins a la frontera amb l’Iran. I afegeix, com d’altres, que ara hi ha més seguretat. “Però no sobreviuran perquè no saben governar, només uns quants tenen experiència”.
La Zohal, una advocada de 25 anys, fa èmfasi en la diferència de mons que hi ha entre els talibans i un gran sector de la població urbana de ciutats com Herat. “La majoria d’ells venen de les muntanyes, de la guerra”, diu. Confirma el que havíem vist al matí després de travessar la frontera amb l’Iran. Un grup de joves talibans atenien amb els seus peus sobre els escriptoris i una desgana que demostrava la inconformitat de la vida burocràtica. La seva actitud informal contrastava amb els funcionaris i soldats iranians que treballaven a uns quants metres.
“És la primera vegada que ens trobem totes juntes”, confessava la Zohal, que ahir menjava amb dues amigues odontòlogues al restaurant d’un hotel local. Fins ara havia tingut por de sortir al carrer per temor de la reacció dels talibans. Totes tres han deixat de treballar. Abans d’acomiadar-se la Zohal mostra el xador fosc tradicional de les dones iranianes i l’ús del qual és estès a Herat, per la proximitat amb Mashad, la segona ciutat de l’Iran.
Fins fa poques setmanes, la Zohal i les seves amigues només utilitzaven mantó, la gavardina llarga que és tendència entre les noves generacions perses.
També freqüentaven restaurants i cafeteries. “Avui, per venir aquí m’he cobert fins a la boca. No vull que em diguin res”, diu. Totes tres busquen sortir del país, com ho han fet ja moltes de les seves amigues.c