La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un QR per entrar a Venècia
L’Ajuntament planeja instal·lar torns per regular els fluxos de turistes
El sotragueig de maletes ha tornat a l’estació Santa Lucia. Els membres d’una família francesa que han passat uns dies a la ciutat dels canals i ara es dirigeixen a Florència busquen als mòbils el codi
QR del passaport sanitari que des d’aquest setembre exigeixen les autoritats italianes per pujar a un tren interregional.
Ben aviat caldrà un altre tipus de codi QR per entrar a Venècia. El que garanteix que s’ha reservat una nit d’hotel, o si no és el cas, s’ha pagat la nova contribució per entrar a la ciutat durant un dia, sense passar la nit. Al cap i a la fi, una nova taxa turística per als visitants més esporàdics que optin per dormir en un altre costat amb preus més econòmics.
Fa temps que els venecians avisen que, després de la pandèmia, la seva fràgil ciutat no pot tornar a suportar la pressió turística d’abans, quan arribaven a acollir fins a 30 milions de visitants anuals, en un lloc on amb prou feines queden uns 50.000 residents. Des de fa dècades han anat marxant a terra ferma, farts que la seva ciutat s’hagi convertit en un parc temàtic, sense oportunitats laborals més enllà del turisme i amb els preus dels pisos pels núvols.
L’alcalde de la ciutat, Luigi Brugnaro, de dretes, ha pres una mesura que segurament serà molt impopular: col·locar, a partir de l’any que ve, uns torns per entrar als sis punts d’accés a la ciutat dels canals, fàcils de determinar. Al cap i a la fi, el municipi es compon de 118 illes. “Espero protestes, judicis, de tot –va dir–. Però tinc el deure de fer que aquesta ciutat sigui habitable per als qui hi viuen i també per als qui la vulguin visitar”.
L’experiment dels torns per regular els fluxos d’accés ja va ser provat pel mateix Brugnaro el 2018. En aquella ocasió se’n van instal·lar dos davant del pont de la
Constitució, i dos més al pont dels Descalços. No van durar ni mitja hora per les protestes dels residents, recordava un cambrer d’un bar davant del primer pont.
Els torns, similars als que es troben als aeroports, impliquen una línia vermella que no s’havia traspassat mai fins ara: Venècia es podrà tancar a un nombre determinat de visitants –no queda clar encara quin serà– per preservar la seva bellesa. Els residents i els estudiants estaran exempts de pagar la contribució. També els que hagin reservat una habitació d’hotel o un apartament turístic, que rebran el codi QR automàticament perquè ja desemborsen la taxa turística. Però els milions de visitants que solien passar el dia a Venècia hauran de pagar entre tres euros, en temporada baixa, i deu, en períodes com Setmana Santa o estiu. Els plans de l’Ajuntament són que funcionin la pròxima primavera.
“Em sembla bé. Els turistes que venen a passar el dia no són turistes de qualitat i acostumen a portar el menjar de casa sense deixar diners als restaurants històrics de la ciutat”, opina l’Stefano, que treballa en una trattoria pròxima a l’estació.
En canvi, opositors com Marco Gasparinetti, que va ser candidat a alcalde, compara els torns amb un mètode “policial” amb l’única finalitat de recaptar diners per a les arques municipals. Altres crítics simplement consideren que els torns són el senyal definitiu
La policia ja vigila el volum de gent amb més de 450 càmeres, sensors òptics i rastrejos als mòbils
que Venècia s’ha convertit en un museu a l’aire lliure. “Si penso en els torns, penso en un aeroport, no en una ciutat”, ha lamentat el ministre de Cultura italià, Dario Franceschini.
No és l’única mesura amb què les autoritats de la Serenissima volen controlar els fluxos. Ara ja fan servir més de 450 càmeres de circuit tancat de televisió, sensors òptics i un sistema de rastreig de telèfons mòbils, amb els quals els funcionaris a la sala de control del quarter general de la policia de la ciutat es dediquen a distingir residents de visitants, italians d’estrangers, i com de ràpid es mouen. Un Gran Germà que permet que cada quart d’hora tinguin una panoràmica exacta del volum de gent a la ciutat, així com de les góndoles i les embarcacions que passegen pels seus canals i del nivell de la marea, per poder activar més fàcilment el MOSE, el gegantí sistema de dics que protegeix a la ciutat de les inundacions.
Tot passa un mes després que, des de l’1 d’agost, els creuers més grans tinguin prohibit passar per davant de la plaça de Sant Marc. La pregunta és si amb totes aquestes mesures n’hi haurà prou per aconseguir que els visitants i els venecians puguin coexistir en pau.