Una crisi sota la taula

Entre els consellers del Govern s’admet que la taula de diàleg serà l’escull permanent de la legislatura, “duri el que duri”. La pregunta és quant, perquè no hi ha cap xarxa que aguanti un exercici de funambulisme continu com el desplegat ahir per Pere Aragonès i Jordi Sànchez. “El Govern no està en crisi”, va dir el secretari general de Junts. No més que ahir ni menys que demà.

Dilluns a la tarda Aragonès i Josep Maria Jové es van reunir amb Jordi Sànchez i el vicepresident Puigneró per abordar els detalls de la reunió amb el Govern central encara sense confirmació de l’assistència de Pedro Sánchez. Allà Junts ja va revelar per on anaven les seves intencions, formalitzades al matí després de l’acord de la direcció del partit. Una conversa telefònica entre Sànchez i Aragonès i un comunicat de Junts en què ratificava els noms de Sànchez, Puigneró, Jordi Turull i Míriam Nogueras com a delegats a la taula de diàleg no només va molestar ERC, sinó que va liquidar la imatge de cent dies de complexa conllevancia entre socis.

La reunió del Consell Executiu va arrencar 40 minuts tard, Aragonès va entrar a la sala Tàpies

acompanyat per Laura Vilagrà i Roger Torrent, no per Puigneró, com és habitual des que el Govern va arrencar a caminar, i el to de la primera intervenció del president evidenciava la gravetat del que ERC entén com una deslleialtat de Junts. Puigneró va replicar defensant l’aposta de Junts per una delegació de “màxim nivell polític” al marge del Govern i esgrimint la literalitat del contingut del pacte de legislatura.

Si la intenció d’Aragonès era aprovar un acord en què quedava reflectida l’aposta del Govern per la taula de diàleg com la via que concita més consens a escala internacional, després d’una aturada i les consultes dels consellers de Junts a Jordi Sànchez el text es va limitar al compromís de defensar l’amnistia i l’autodeterminació davant el Govern central i designar Aragonès, Vilagrà i Torrent com a membres de la delegació de la taula de negociació. El text es va negociar, també l’abstenció dels consellers de Junts, deixant oberta la possibilitat d’augmentar la delegació catalana per decisió del president i a proposta del vicepresident.

L’acord final aprovat no concreta que siguin consellers, però Aragonès s’ha plantat amb Junts i Junts no té intenció d’oferir una alternativa. Els postconvergents presumeixen de “mans lliures” i atribueixen en públic a la Moncloa un veto que, a parer seu, Aragonès es limita a acceptar per passiva. Els republicans acusen els seus socis de deslleialtat en un “moment històric” davant una reunió que, per assistències, queda lluny de la imatge de la reunió del febrer de l’any passat a la Moncloa. La crisi independentista ja s’ha instal·lat sota la taula de diàleg i no se’n mourà.c

El Govern va aprovar la delegació reduïda amb l’abstenció de Junts i després de negociar el text al detall