La Vanguardia (Català-1ª edició)
La taula d’Algèria i el Marroc
La taula de diàleg sobre Catalunya no decidirà pas el desenllaç de la legislatura espanyola actual. Aquesta taula és molt domèstica. És una taula de cuina. S’hi definiran el grau de cohesió del Govern de la Generalitat, en fase de descomposició quatre mesos després d’haverse constituït, i la relació de forces canviant en el sistema de partits català a mesura que s’acostin les eleccions municipals del maig del 2023, uns comicis que vindran determinats per la lluita per l’alcaldia de Barcelona. Aquesta batalla ja ha començat entre les bardisses i els bassals de la llacuna de la Ricarda, on cada ànec té una agenda pròpia. Avui tot a Catalunya fa olor de revenja.
“Que la vida anava de debò ho comences a comprendre més tard”, va escriure el poeta Jaime Gil de Biedma en un poema del 1968 dedicat a la joventut perduda. Que la vida anava de debò ho comences a comprendre el dia que Algèria trenca relacions diplomàtiques amb el Marroc, amenaça de tallar el gas i obre les portes d’un altre conflicte colossal al nord de l’Àfrica. Que la vida va de debò ho comences a entendre el dia que les companyies elèctriques amenacen de paralitzar les centrals nuclears com a resposta a les mesures adoptades pel Govern espanyol per intentar frenar l’escalada del preu de l’electricitat. Que aquesta legislatura anava molt de debò ja ho vam veure el dia que al Congrés dels Diputats es va sentir el crit de guerra que ha definit la dinàmica política d’aquest país durant els últims vint mesos: “Govern il·legítim!”.
Un Govern acusat d’il·legítim per dues organitzacions polítiques (PP i Vox) que ara com ara voregen la majoria absoluta en algunes enquestes, acaba d’entrar en ruta de col·lisió amb l’oligopoli elèctric. Aquest és el quadre.
Efectivament, la legislatura va molt de debò i el seu destí no es decidirà a la taula catalana dels embolics, sinó als salts hidràulics del riu Duero (el tresor més preuat d’Iberdrola), als parcs eòlics, als horts solars, a les centrals nuclears, als dos gasoductes que connecten els jaciments algerians de Hassi
R’Mel amb la xarxa gasista espanyola a través de Tarifa i Almeria, i en les maniobres de Vladímir Putin amb el subministrament del gas a Europa.
A curt termini, l’escomesa de les companyies elèctriques prestigiarà el Govern espanyol i donarà força al programa de set mesures per rebaixar el preu de la llum aprovat ahir pel Consell de Ministres. Un Govern d’esquerres assetjat per un oligopoli energètic adquireix immediatament una aura romàntica.
Un Govern assetjat per companyies elèctriques guanya aura, però el que ve és molt seriós
Les empreses hauran de cuidar la reputació i segons com es comportin poden acabar provocant la mobilització que ara mateix li falta a l’esquerra als sondejos.
Però això va de debò, i la decisió gairebé presa d’Algèria de tallar el gas al Marroc a finals d’octubre pot provocar problemes de molt llarg abast. Algèria s’està rearmant, i el Marroc, també. Dos països amb milions de joves que esperen una vida millor i no la troben.
Que la vida anava de debò ho vam comprendre el dia que va pujar la llum.c