La Vanguardia (Català-1ª edició)
Almeida aposta per un “diàleg competitiu” entre Madrid i Barcelona
L’alcalde madrileny creu que per al Prat s’ha de buscar un “punt d’equilibri”
L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va apostar ahir per una redefinició de les relacions entre Madrid i Barcelona basades en la competència virtuosa: “Entre Madrid i Barcelona hi hauria d’haver un diàleg competitiu”, va dir durant la jornada La ciutat com a factor clau per al desenvolupament econòmic i social. El debat forma part del cicle El progrés al segle XXI, que organitza la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de
Foment del Treball, amb la col·laboració de La Vanguardia ,i que ahir recalava en el Caixafòrum de Madrid. L’alcalde participava d’un diàleg amb el president del Consell Econòmic i Social, Antón Costas, moderat pel periodista Enric Juliana i al qual va assistir una nombrosa representació de personalitats de l’economia i la política madrilenyes i catalanes, entre elles el president de Foment, Josep Sánchez-Llibre, l’editor Javier Godó, comte de Godó, el president del grup Agbar, Ángel Simón, el vicepresident de la Fundació La Caixa, Juanjo López
Burniol, la patrona de la Fundacio Isabel Estapé, el responsable de relacions institucionals del grup, Sergi Loughney, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, l’economista Ramón Tamames i el president de la Cambra de Madrid, Ángel Asensio, entre d’altres.
Almeida va admetre el repte territorial que suposa la injecció dels fons de recuperació de la UE i el factor determinant de les infraestructures per als reequilibris. En aquest sentit, va defensar que el progrés de Madrid no ha de ser incompatible amb el desenvolupament d’altres regions, comarques i àrees metropolitanes de tot el país. Antón Costas va coincidir amb l’alcalde popular que la metàfora de Madrid com a aspiradora de recursos no era afortunada. “Espanya té ciutats grans i intermèdies molt dinàmiques”, va dir. “Aquest debat de la succió és fals i pervers i no ens deixarà veure el model de ciutats i de rurals que tenim”, va assenyalar apostant per “millorar la sinapsi” entre les neurones urbanes. Això va portar el debat a l’hipotètica reaparició de corredors –el Mediterràni, l’Atlàntic fins a Porto, el corredor de l’Ebre (Bilbao-Barcelona)– com a alternativa al model centrípet d’infraestructures. En aquell punt va ser on Almeida va apostar per una redefinició de la competició: “Soc procorredor mediterrani; entre Madrid i Barcelona hi hauria d’haver un diàleg competitiu”. L’alcalde va opinar que “el model de l’AVE ens ha de conduir a una sèrie de reflexions” sobre per què no ha generat activitat en ciutats intermèdies. Tots dos van coincidir que les infraestructures requereixen el suport de polítiques estratègiques que permetin optimitzar els seus beneficis.
Pel que fa a l’ampliació de l’aeroport de Barajas, Almeida es va mostrar molt satisfet i va posar l’accent, no tant en l’ampliació de la capacitat de passatgers com en la possibilitat que es converteixi en un hub aeroportuari de mercaderies. “No tinc cap problema
“No tinc cap problema perquè sorgeixi una plataforma contra l’ampliació de Barajas”, afirma l’alcalde
perquè hi hagi una plataforma contra l’ampliació i puguin exposar les seves raons. El problema seria que no tinguéssim els arguments per respondre’ls”.
Respecte a la polèmica per l’ampliació del Prat, l’alcalde va confessar el seu estupor per la rapidesa amb què el debat s’havia enverinat i s’havia convertit en binari, de manera que s’havia conclòs sense que es busqués “un punt d’equilibri: si és important generar polítiques de sostenibilitat, perquè el creixement no pot ser el cavall d’Atila, no és menys cert que sorprèn la incapacitat per posar una solució sobre la taula”, va argumentar, “perquè disposem dels instruments”.
Costas va reflexionar sobre les dificultats orogràfiques de la ciutat de Barcelona, enclavada “entre dos rius, una muntanya i el mar”, i va afegir el seu propi desconcert: “Em sorprèn com a Barcelona, es parla d’una ampliació de 1.700 milions i només s’esmenta l’ampliació d’una pista. Però construir una pista costa 70 milions. La resta és per construir una ciutat aeroportuària. D’això amb prou feines se’n parla, però és important perquè els debats no siguin de vol gal·linaci”.c