Colpejar i esquivar

Bobby Fischer, per a molts el millor jugador d’escacs de la història, deia que aquest joc de tauler era el més semblant a la boxa: calia saber quan colpejar i com esquivar. Ja no figura com a cap del gabinet del president Iván Redondo, que llegia tot el que li queia a les mans sobre escacs per aplicar-ho a la política, però Pedro Sánchez ha repassat tots els manuals del seu col·laborador per a la seva estratègia a Catalunya. La jugada de confirmar la seva presència a la taula de diàleg a l’últim moment no només ha deixat desconcertats els dos socis del Govern de la Generalitat, sinó que els ha enfrontat per la composició proposada per JxCat, on figuren membres d’aquesta formació que no formen part del Consell Executiu. Anunciant dilluns a TVE la seva presència a Barcelona, Sánchez ha agafat amb el pas canviat republicans i

Amb el moviment d’anar a la taula de diàleg, Sánchez va descol·locar ERC i JxCat

postconvergents, amb la qual cosa arriba al dimecres amb una posició de fortalesa, alhora que ha despullat les contradiccions a l’altre costat de la taula. Una manera subtil d’esquivar i colpejar.

ERC ha apostat sempre per la taula de diàleg, i es dona la circumstància que Oriol Junqueras va haver de sentir que li diguessin traïdor en plena Diada, per defensar-la. JxCat ha fet el possible per desacreditar-la, fins al punt que l’expresident Carles Puigdemont va declarar aquest estiu que “un país no es fa als despatxos”, que és una frase que no confirmen els llibres d’història. Encara més rotunda va ser la presidenta del Parlament, Laura Borràs, al qualificar la reunió entre governs d’“al·lucinació col·lectiva”, cosa que no sembla una expressió pròpia de qui ha de representar tots els catalans. El disbarat va arribar l’11-S amb Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, exigint al Govern de la Generalitat que “faci la independència”. És interessant l’ús del verb fer inoelde proclamar, perquè això últim es va dur a terme un parell de vegades, sense massa èxit pel que es va veure, el 2017.

Sánchez va a la reunió amb l’agenda del retrobament; Aragonès, amb una quartilla que només diu “referèndum i autodeterminació”, i la gent de JxCat, amb les mans a les butxaques. Amb tants enrocs, desconec com se les arreglaria Fischer per sortir-ne airós.c