Els polítics estan badant

No és la decadència, sinó l’embadaliment general el que explica l’actual situació en què es malmet qualsevol oportunitat perquè Catalunya millori. L’embadaliment general és conseqüència directa d’haver qüestionat des de l’independentisme polític totes aquelles propostes econòmiques, culturals o socials que no venen impulsades pels partits independentistes o de l’esquerra radical.

Quan es concedeixen els indults, són considerats insuficients i s’acusa el Govern central de pretendre domesticar l’independentisme. Si es planteja una inversió de 1.700 milions d’euros per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, declaren que es tracta d’una ingerència que a més busca perjudicar el medi ambient. La històrica reivindicació de posar fi als peatges ha derivat en la proposta de l’alcaldessa de Barcelona de tornar-los a col·locar per accedir a la ciutat. L’embadaliment polític té el seu origen el dia en què termes abans combatuts des de

Qualsevol oportunitat perquè Catalunya millori es deixa passar

les institucions, com insubmissió, desobediència o confrontació, van ser assumits per aquestes.

L’afany per enlletgir tota proposta que vingui de l’Estat i la tendència a sospitar que qualsevol interès econòmic privat acaba perjudicant el bé comú han acabat dominant tot l’imaginari polític independentista. N’hi ha que pensen que aquesta situació en què ens trobem no és més que una estratègia basada a jugar a la distracció per desgastar l’Estat i, d’aquesta manera, demostrar que Catalunya no està disposada a seguir els seus dictats, fins i tot quan aquests la poden beneficiar. No hi ha badada més gran que la de deixar passar oportunitats sense aprofitar-les, sobretot si posteriorment no es té la capacitat de tornar-les a generar.

L’única cosa positiva de constatar les conseqüències negatives de badar és que molts ciutadans ja no volen contribuir per més temps a tanta confusió.c