La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’elecció rectoral
Hi haurà nova llei d’universitats. Tres coses avui les col·lapsen: mal finançament, vell sistema de govern i poca autonomia per a les titulacions i el professorat. Però en tots els fronts, dins de la piràmide universitària, està implicada l’elecció de rector o rectora.
Alguna cosa hi ha de canviar per a un millor govern i rendiment de la universitat. L’elecció depèn avui del combat entre candidats i d’un semisufragi universal entre tots els universitaris. Una junta electoral aprova les candidatures i controla el procés d’elecció, a la pràctica similar al de la competició entre partits. Cada equip rivalitza amb els altres i no s’estalvien recursos i de vegades ardits més propis de la confrontació política. Així, l’executòria del futur rector o rectora queda limitada tant per l’equip que s’ha compromès amb ell o ella com per certa divisió creada en la comunitat. Aquest model no és el més convenient per a una organització professional del coneixement com és la universitat, que aspira a l’excel·lència i es deu a la societat.
Sense grans canvis, l’elecció del rectorat hauria de dependre del previ lliurament d’un programa de govern al consell social de la institució, que el validarà després d’un informe propi favorable, desestimant candidatures sense un pla coherent i viable sobre la docència, la investigació, l’organització i la projecció de la universitat. No s’hi val, per guanyar, amb la simpatia o de vegades demagògia. Així mateix, n’hi ha d’haver prou amb la presentació del candidat més un o dos acompanyants, no tants com avui s’han de buscar per motius electorals. Així, la candidatura guanyadora tindrà llibertat per escollir els millors adjunts.
En tercer lloc, es necessita una junta independent per vetllar pel procés electoral, amb igualtat de recursos entre els aspirants i sense estratagemes aliens a l’acadèmic. Fora d’això, el vot del professorat hauria de ser el decisiu, ja que d’aquest col·lectiu, no ens enganyem, depèn abans que res el valor d’una universitat. Això no és una empresa ni el Parlament.c