Sophia Loren i les rentadores

Són les tres de la matinada i faig una rentadora. Queda una hora perquè la gossa dels veïns decideixi lladrar a uns gats, sempre fora del seu abast. Borda per espai de cinc minuts, puntual com una mala notícia. De vegades, sembla que lladri en morse a altres gossos: lladruc llarg, lladruc curt. Llenguatge caní. Freqüències que només senten ells. Els gossos no tenen gust. Per això mengen com ho fan. No voldria ofendre més del que és procedent, però tot això em sona molt a determinats polítics. Que borden cinc minuts. Que engoleixen sense assaborir. Que només senten determinades freqüències. És difícil ser polític aquests dies i fer discursos i arengues. Fingir estar molest i decidit. Perquè ja saben que no els creiem ni les veritats. Poemes barats de propaganda. Res a celebrar.

Són les quatre de la matinada i ja estem en opció centrifugat. O és això o és que la màquina vol elevarse i descobrir nous planetes. No seré

Estendre la roba mentre la ciutat es desperta podria ser una estampa meravellosa

jo qui l’hi impedeixi. La gossa lladra, puntual. Es diu Luka. És nom de noi però els seus propietaris creien que Suzanne Vega parlava d’ella mateixa i d’aquí la confusió. La Luka no ha conegut l’amor caní. De vegades pateix d’embaràs psicològic i furga bressols al jardí. Anar al veterinari és tan car com anar al dentista, em diu el meu veí, mentre trec la bugada de la rentadora, la poso en un cistell i em disposo a estendre-la. Sempre que pujo al terrat a fer-ho em crec Mastroianni i espero trobar-me Sophia Loren i desemmascarar i vèncer nosaltres dos el feixisme, la seva grolleria, amb la vida i l’amor.

Estendre la roba mentre la ciutat es desperta podria ser una estampa meravellosa i és probable que ho sigui, però això va d’estalvi. I les agulles d’estendre, les velles, de fusta, i les noves de plàstic i colors i les siderals que tenen forma d’aranyes de Mart, cada una al seu lloc, perquè no volin els llençols com a Remedios la Bella, per no perdre mitjons ni camises. Embriaga l’olor de suavitzant al matí, aquest napalm bo. Són dos quarts de sis del matí i puc esmorzar o tornar al llit i provar de dormir una mica i creure que allò de les rentadores de matinada, els gossos bordadors i els gats imaginaris, els polítics mentiders i el feixisme van ser malsons. Sort de Sophia Loren.c

que a vegades ens pensem.

On eren els polítics? Literalment amagats entre la gent, sense gosar fer-se gaire visibles.

He vist i he sentit alguna queixa sobre les xiulades rebudes, però haurien de pensar que els que ho van fer eren els que tots aquests anys han estat incondicionalment al seu costat, i haurien de reflexionar per mirar d’entendre què pot haver fet canviar de criteri tanta gent.

Agustí Vilella i Guasch