Un 6% de la població universitària són estudiants de més de 50 anys

Uns 18.000 estudiants cursen programes sènior en 17 universitats de la Xarxa Vives

L’alumnat sènior de les universitats de Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Balears i Andorra ha crescut de manera significativa els últims anys i ja suposa un 6% de la població universitària. Es tracta d’un col·lectiu de 18.000 persones més grans de 50 anys, integrat majoritàriament per dones (un 67%), dels quals sis de cada deu ja tenien estudis universitaris previs i es matriculen en aquests programes formatius pels beneficis físics, socials i emocionals que els hi reporten.

Així es desprèn de la investigació duta a terme per la Xarxa Vives d’universitats i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL) entre els alumnes dels programes sènior de 17 universitats per conèixer l’impacte social d’aquestes iniciatives sobre els seus participants. Segons Montserrat Garcia-Oliva, especialista en gerontologia i autora principal de l’informe, la investigació evidencia que la formació universitària impacta de manera positiva en la salut física i psíquica d’aquestes persones, ajuda a trencar mites i estereotips edatistes sobre les persones grans (com que són poc flexibles, improductives, senils, sense interessos ni preocupacions...) i promou un envelliment actiu perquè els amplia la vida

L’edat mitjana dels alumnes sènior se situa en 68 anys, i dos de cada tres són dones

social i cultural.

L’estudi posa de manifest, sobretot, els efectes positius d’aquests programes en les dones de més edat, que majoritàriament tenen poca formació prèvia perquè tradicionalment tenien menys oportunitats d’anar a la universitat i han centrat la seva vida en la cura dels fills i les tasques domèstiques. “Per a aquestes dones, aquests programes per estudiar a la universitat suposen alliberar-se dels mandats de gènere imposats socialment i milloren molt la seva autoestima i les seves relacions socials i culturals”, explica GarciaOliva.

L’edat mitjana de l’universitari sènior són 68 anys, i més de la meitat del col·lectiu se situa en la franja entre 60 i 69 anys. Majoritàriament estan jubilats, tot i que hi ha alguna persona a l’atur o que encara treballa.

Segons els estudiants enquestats, anar a la universitat els ajuda a vèncer pors i complexos, a reduir sentiments d’ansietat o depressius, a superar situacions vitals traumàtiques (malaltia, pèrdua d’algun familiar, viduïtat...), a millorar la seva capacitat intel·lectual i de memòria, a ser més tolerants, més receptius a les noves tecnologies i a augmentar les relacions, sobretot intergeneracionals.

A més, emfatitzen els autors de l’estudi, la participació dels sènior també té beneficis per a la comunitat universitària, ja que amplien la diversitat social, contribueixen amb la seva experiència, dinamitzen les activitats i acosten la universitat a la societat.

Malgrat que la pandèmia i l’obligada migració a la formació universitària en línia va buidar bastant les aules d’alumnes sènior, ara que les classes tornen a ser presencials, els responsables de les universitats han detectat un augment de les matrícules que fa preveure que la xifra d’alumnes del curs 2021-2022 pot acabar superant les estadístiques prepandèmia.