La Vanguardia (Català-1ª edició)
Montserrat elegirà un nou abat
Després d’una reunió de sondeig, els monjos elegiran el successor de Josep M. Soler
Tot està previst perquè aquesta setmana surti elegit un nou abat del monestir de Montserrat. Els aproximadament cinquanta monjos amb dret a vot es reuniran en una primera reunió de sondeig, on cadascun d’ells podrà votar un nom en secret d’entre tots els elegibles i sense que es presentin candidatures. I un dia després hi haurà una altra votació, secreta i presencial, de la qual sortirà l’abat que substitueixi Josep Maria Soler (Santa Eugènia de Ter, 1946), que després de 21 anys al càrrec va presentar la seva renúncia quan va fer els 75.
Per ser elegit abat és necessari tenir menys de 75 anys, una edat que descarta d’entrada monjos ben coneguts com ara Bernabé Dalmau, Josep de Calassanç Laplana o Josep Massot i Muntaner. Un segon requisit és tenir cinc anys de professió solemne, fet que deixa fora, per exemple, l’actual portaveu, Bernat Juliol. I també s’exigeix ser sacerdot, tot i que en aquest cas hi podria haver una dispensa de Roma que ho permetés. Tampoc no pot ser elegit el monjo Manel Nin per la seva condició d’Exarca (bisbe) dels catòlics grecs de ritu bizantí.
Participen en la votació una quarantena de monjos, ja que a més dels que són a Montserrat, hi poden participar els 4 que són al santuari del Miracle, els 2 de Sant Miquel de Cuixà, 1 d’Andorra i 3 que són a Itàlia. Hi ha també un monjo a Uganda, que no hi assistirà. No tenen dret a vot uns altres cinc per la seva condició de postulants, novicis o professió temporal, i ni tan sols podran entrar a la sala capitular on es fa la votació.
Els monjos tenen el deure de mantenir en secret les deliberacions i les votacions, i tampoc no transcendeix el resultat final. Com que tampoc no hi ha candidatures, el resultat és incert, tot i que els coneixedors de les interioritats de la comunitat situen com a favorit Ignasi Fossas (Aiguafreda, 1960), prior del monestir des de fa deu anys, que suposaria una línia continuista del mandat de l’abat Soler, de qui ha estat la seva mà dreta. És metge de formació i posteriorment es va llicenciar en el Pontifici Institut Litúrgic de Roma i es va diplomar en arxivística.
Però l’hermetisme que envolta aquest tipus d’eleccions, deixa sempre un racó per a la sorpresa. El 2000 les travesses apuntaven a la tradició que el successor fos el prior, en aquell cas Daniel Cardona, i va sortir elegit Josep Maria Soler. Dels altres noms que han aparegut amb possibilitats se citen: Jordi-Agustí Piqué (Lleida, 1963), organista i degà-president del Pontifici Institut Litúrgic de Roma, que ateses les seves responsabilitats és dubtós fins i tot que acceptés el càrrec; Manel Gasch (Barcelona, 1970), actual majordom-administrador, llicenciat en Dret i Teologia i
El prior Ignasi Fossas és el favorit a les travesses, però la votació és secreta i sense candidats previs
abans director de l’Escolania; i Joan M. Mayol (Barcelona, 1962), rector del santuari de Santa Maria i sagristà gran de la basílica, professor de Teologia Moral.
A la votació, que es farà a la sala capitular, hi assistirà l’abat president de la congregació de Subiaco-Montecasino, el colombià Guillermo León Arboleda. A les primeres votacions s’exigeix una majoria dels dos terços per elegir abat, però en la quarta basta amb una majoria simple. Després de la votació final, el nou abat podria presidir aquella mateixa tarda les vigílies.c
Quan algú s’engega un tret al peu, el més pràctic és anar al metge, no al jutge. Algú va aconsellar malament la companyia de videojocs Epic Games l’agost de l’any passat quan, en un moviment sorpresa, va instal·lar la seva pròpia botiga dins del popular videojoc Fornite, al marge del sistema que havia pactat amb Apple, que li cobrava una comissió d’un 30%, la mateixa que li cobren altres empreses per tenir el joc a les seves plataformes.
La posada en marxa de la botiga de Fortnite va provocar el que tots sabien que passaria: l’expulsió d’Epic Games de l’App Store per part d’Apple per incomplir els acords que havia firmat. Tot just uns minuts després, l’empresa de videojocs va publicar un elaborat vídeo, que tenia preparat de feia temps, en què imitava el famós anunci 1984 que Ridley Scott va filmar per al llançament del Macintosh el 1983. L’espot era una al·legoria de com Apple es disposava a fer caure el que llavors considerava el monopoli d’IBM en la informàtica. Epic Games es va proposar el mateix, però amb l’empresa de la poma com a representant d’una suposada tirania per enderrocar.
A continuació, va arribar la denúncia davant els tribunals, que Epic Games també tenia preparada. En resum, el missatge era una cosa així com: “Senyora jutgessa, això és tot el que he fet perquè no vull pagar a Apple la comissió que sí que pago a d’altres. Arregli-m’ho”.
Però després d’un interessantíssim judici, la jutgessa Yvonne Gonzalez Rogers no ha curat la ferida a Epic Games. Ha obligat a Apple que permeti que a les apps hi hagi botons, enllaços i formes perquè els usuaris es dirigeixin a sistemes externs de pagament alternatius al seu, de manera que els creadors de les aplicacions podran eludir el pagament de les comissions, que són d’un 30% per als que facturen més d’un milió d’euros i d’un 15% per als desenvolupadors que guanyen menys diners.
Però Apple està satisfeta. La magistrada no l’obliga a obrir el seu sistema de pagament, ni a permetre botigues alternatives a la seva a iOS. A més, la jutgessa declara que la companyia de la poma no pot ser considerada un monopoli.
Un magre benefici per a Epic Games, que a més ha estat condemnada a pagar sis milions de dòlars a Apple pel que va deixar de pagar-li en incomplir el contracte entre les dues, a més dels interessos. D’altra banda, Fortnite, una màquina de fer diners, des de fa més d’un any no està al sistema operatiu més popular entre els joves en països com els Estats Units. A sobre, Apple no li ha renovat la
Podeu llegir que la que perd és Apple, però l’única que recorre la sentència és Epic
llicència de desenvolupador per a iOS, amb la qual cosa no es pot beneficiar que ara hagi de permetre enllaços a altres sistemes de pagament. Més que tret al peu és una canonada. Podeu llegir que la que perd és Apple, però el cert és que l’única que ha recorregut la sentència és Epic.