La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ésser humà davant la seva creació
Debat sobre l’humanisme en el desenvolupament accelerat de la intel·ligència artificial
Garry Kaspàrov, es va enutjar quan va ser derrotat per Deep Blue el 1996. El campió del món sucumbia a la màquina en la primera gran exhibició de la intel·ligència artificial. Aquella tecnologia, que era incipient malgrat que ja semblava cosa de ciènciaficció, ha passat de vèncer al tauler d’escacs a ser present en les nostres vides i de manera gairebé permanent fins i tot invasiva. Les nostres dades, costums, aficions... volen pel ciberespai refinant algoritmes que configuren una valuosa informació. Autèntics tresors que poden ser utilitzats per a les finalitats més respectables, però també amb els objectius més recargolats.
L’ésser humà és davant d’una cruïlla. L’avenç vertiginós de la tecnologia impulsa el benestar social i afavoreix el desenvolupament econòmic, però també envaeix drets i està monopolitzat per unes quantes grans corporacions que han acumulat una concentració de poder mai vista. Som a temps de corregir els efectes indesitjats del desenvolupament tecnològic? És la qüestió que van debatre ahir Nerea Luis i Francesca Bria en un col·loqui moderat per Miquel Molina, director adjunt de La Vanguardia, a la Fundación Telefónica. L’acte s’emmarca en el programa de l’Hay Festival Segovia 2021.
Francesca Bria, presidenta del Fondo Nazionale Innovazione i consellera d’alt nivell de la Nova Bauhaus Europea, va exhortar els poders públics europeus a treure el cap entre els dos grans models: el dels colossos dels Estats Units (Google, Amazon, Facebook...) encarat a monetitzar les dades obtingudes mitjançant la IA, i el xinès, més enfocat al control social. “Cal un tercer model que és el de la gran democràcia. Cal donar-hi una nova orientació. No podem simplement agilitar la digitalització. Hem de donar-li un objectiu. Europa s’està quedant endarrerida”, va alertar. Segons l’experta italiana, Europa disposa de prou recursos i talent per liderar la digitalització i competir amb les empreses dels EUA a través d’iniciatives regulades èticament. “No es tracta només de la competitivitat. Es tracta de la democràcia”, va dir, davant el poder que han adquirit els gegants tecnològics.
“Es pot fer bé. No crec que calgui tenir por, però sí que ens ho hem de prendre de debò”, va afirmar Nerea Luis, doctora en Intel·ligència Artificial i medalla de l’Ordre del Mèrit Civil, respecte al desenvolupament tecnològic. Va augurar que els pròxims 10-15 anys l’ésser humà continuarà sent necessari pel que fa a la supervisió final. “El problema és que cal aprendre a conviure” amb les màquines. “Sobre el cotxe autònom, una de les preguntes que et fa la gent és ‘com pot ser que pugui conduir millor que jo’. Els éssers humans som poc humils respecte a les màquines”.
Màquines que es creen a la foscor. “Dels millors experiments d’alt impacte només un 15% són de codi obert. Els altres no són accessibles per auditar-los o exigir responsabilitats. Estem invertint milers de milions en desenvolupament de la IA i hauríem d’exigir que la investigació pública fos de codi obert. Quantes persones són capaces d’auditar aquests sistemes? És una cosa que em preocupa”, va revelar Bria.c
Francesca Bria reivindica un model europeu davant les empreses dels EUA i l’Estat xinès
Nerea Luis afirma que els éssers humans som poc humils respecte a les màquines