La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un Mercat més necessari que mai
La cita de la indústria musical de Vic torna amb més de 60 concerts
El Mercat de Música Viva de Vic, una de les cites més assentades del calendari musical local i nacional, aixeca avui el teló d’una nova edició que es presenta excepcionalment necessària en una situació marcada pels efectes de la pandèmia. Una trobada professional –mig miler d’inscrits– que resulta literalment vital per al sector professional i artístic i que en aquesta ocasió torna a celebrar-se presencialment fins aquest dissabte que ve.
Aquest termòmetre de la situació del sector de la música en directe oferirà –a part de speed mítings, conferències, xerrades, etc.– seixanta concerts, trenta destinats exclusivament a professionals i trenta més per al públic en general, amb l’epicentre a L’Atlàntida. Dins de l’eclèctica programació, tornen a destacar algunes estrenes exclusives de pròxims llançaments discogràfics, començant per Roger Mas o El Petit de Cal Eril. O la presentació de nous projectes artístics, com el de la cantant menorquina Anna Ferrer amb el Niño de Elche, la d’Enric Montefusco amb una proposta molt escènica , la consolidació de Marta Knight amb el seu folk-rock (actuarà al Primavera Sound 2022) o la tornada dels agitats The Excitements liderats per Adrià Gual i que presentaran nova vocalista, la somali Kissia San.
En la resta de l’heterogeni i estilísticament variat cartell d’aquesta edició hi ha noms com el de Cala Vento, María Peláe, María Yfeu, Power Burkas, Cesk Freixas, Carmen Souza, Chano Domínguez amb el Taller de Músics Ensemble, Emlan, Sílvia Comes, Rodrigo Laviña i el seu Combo, Lauren Nine & Intana, Ana Tijoux, Balkan Paradise Orchestra, Lumi, Caïm Riba, Five Chickpeas, Elkin Robinson o Laura Lamontagne & Picoamperio. En general, s’aprecia una presència notablement superior d’artistes nacionals però també locals a causa de la pandèmia.
Els concerts més populars i multitudinaris es duran a terme al nou escenari DAMM, situat a la zona esportiva de Vic, que té una capacitat significativament superior, i on es podrà gaudir de Tribade, Oques Grasses, Zoo i Suu.c perquè no sabia com. Compartir sensacions i il·lusions que tenia sense donar la carnassa d’explicar exactament d’on venen.
Les lletres d’aquestes cançons què volen explicar o reflectir?
Suposo que l’emoció de compartir les incoherències de l’experiència humana, les contradiccions que tots tenim.
I a més és un disc que transmet lleugeresa, oi?
Sí, i és una cosa buscada. La imatge que es té de mi és la d’una persona molt seriosa, i volia fer un disc lleuger i alegre i recuperar una mica l’esperit
Àlbum guaridor “He pretès fer un disc que acompanyi i que doni bon rotllo a la gent i també a mi”
de l’àlbum Mística domèstica, en el sentit de fer unes cançons curtes i directes; mantenint el meu llenguatge i la meva manera de dir les coses però sense ser hermètic.
Cançons amb efectes guaridors?
Per a mi sí. A més a més, quan es va establir el confinament em va agafar en un moment en què em trobava com en una mena de procés de retrobar-me artísticament. I alhora en una època de la meva vida en què anava en aquesta direcció, una mica de desenganxament de tot, d’una manera de treballar invasiva. Vivint de pagès, podent sortir, va ser una experiència fantàstica de recolliment i de reagrupament familiar. Va ser una cosa molt bonica, encara que ho fos arran d’una desgràcia.
Abans esmentava Ruscalleda i Pi de la Serra.
El tema Amb la polla i amb l’ou està dedicada a ella com a agraïment; va incloure a la carta de ja fa uns quants anys un plat que era una reproducció del meu disc amb la Cobla Sant Jordi. És un tema que acaba amb rumba catalana. I al Quico, que toca un blues i posa la veu en el tema que tanca, Le chansonniere miraculeux, me l’estimo molt, l’admiro musicalment, però no s’havia reflectit mai en cap dels meus discos, una cosa que sí que ha passat amb Sisa i Pau Riba. I penso que és un cantautor que cal reivindicar.c