La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Nicaragua té l’única llei del món en què el delicte és aplaudir”
Escriptor, publica ‘Tongolele no sabía bailar’, segrestada al seu país
Sergio Ramírez (1942) va ser un dels intel·lectuals de la revolució sandinista a Nicaragua, vicepresident de Daniel Ortega fins al 1990, quan la revolució va ser derrotada a les urnes. Avui això sembla impossible. Ortega torna a ser president –i la seva dona, l’esotèrica Rosario Murillo, vicepresidenta– i després de detenir els líders de l’oposició s’ha atrevit amb Ramírez, premi Cervantes, que semblava intocable malgrat les seves crítiques. La seva novel·la negra Tongolele no sabía bailar (Alfaguara), que retrata la corrupció del país i la sagnant repressió en l’aixecament del 2018, ha portat el règim a segrestar-la i emetre una ordre de detenció contra Ramírez, que és a Madrid, per incitar l’odi i conspirar per menyscabar la integritat nacional.
S’havia imaginat anar una altra vegada a l’exili?
Al final el gran detonant ha estat l’aparició de la novel·la; en van prohibir l’entrada i al cap de pocs dies ha vingut l’ordre de presó.
Per abordar la corrupció i la repressió?
Sí, sobretot per abordar la natura del poder, l’esotèric, les bruixeries, els arbres de la vida de la vicepresidenta...
Com veu la situació actual?
La decisió d’Ortega és que no hi pot haver eleccions on diguin que deixi el poder. Ha articulat lleis repressives en què hi cap tot: una condemna a agressió contra la sobirania nacional, sol·licitar ajuda per desestabilitzar el govern. Condemna tots aquells que sol·licitin, promoguin o aplaudeixin..., és l’única llei del món que conec en què el delicte és aplaudir.
Ortega el 1990 va lliurar el poder.
I se’n va penedir al moment.
Quina ideologia té ara?
És una barreja molt rara, la vella retòrica de l’esquerra antiimperialista, antioligàrquica, exacerbada, i alhora la seva llei de sobirania nacional l’hauria pogut decretar Mussolini, barreja feixisme amb retòrica d’esquerres. I es concentra el poder: magistrats, fiscals, no són més que operadors d’un poder polític únic. Quan el canceller firma un document virulent contra Espanya posa la seva firma en un document redactat en el llenguatge de la senyora.
La vicepresidenta és Lady Macbeth, som a Shakespeare?
Quan es parla del poder, ella no es pot oblidar mai.
Ella deté el poder real?
És una delegatària del que ell li concedeix i que es basa a ser l’únic supervivent dels dirigents revolucionaris dels setanta. Això no vol dir que ella no sigui
La Nicaragua d’avui “La ideologia actual de Daniel Ortega barreja feixisme amb la vella retòrica antiimperialista”
capaç d’aixecar el telèfon i donar una ordre a un cap de policia, i moltes de les captures més o menys violentes són instruccions d’ella.
Li va molestar el seu retrat esotèric?
Sí, i hi ha coses que no estan a la novel·la: ara els actes públics a Nicaragua es fan al voltant d’un cercle i al mig hi ha una estrella de cinc puntes i fan les fotografies amb drons perquè es vegi l’estrella de foc, és com un aquelarre.
El seu detectiu i alter ego a la novel·la es diu Dolores Morales. Sent dolor per revolució nicaragüenca?
Es va convertir en una tirania menyspreable. La revolució era un projecte necessàriament autoritari perquè pretenia el poder únic, però almenys tenia una finalitat, transformar el país. Aquí no hi ha projecte. És el poder pel poder.
Que acusin la seva novel·la de desestabilitzar del país, parla del poder de la literatura o de la debilitat d’Ortega? Pensar que una ficció posa en perill el poder mostra debilitat. I també la rancúnia, la supèrbia de com s’atreveix algú a posar-me a mi en una novel·la. El poder absolut no té humor. Tenia humor Somoza. Vaig publicar a Costa Rica un llibre sobre Sandino, nom prohibit a Nicaragua. El van retenir a la duana, com el meu llibre. El van portar a Somoza i ell va dir: “Per què no ha d’entrar si allà al que foten és al meu pare?”
Nicaragua té avui alguna cosa de novel·la negra?
Tot. Ho té en el sentit que entenc la novel·la negra a Amèrica Llatina, que no és a l’estil de Raymond Chandler amb un detectiu turmentat, borratxo, però amb un aparell legal que li dona suport. La corrupció fa que els meus personatges estiguin desvalguts perquè sempre estan assetjats pel poder.c