La crua realitat

Un Barça molt inferior i sense recursos cau derrotat contra el Bayern

Aquesta és la crua realitat. El Barça no pertany a l’elit europea. És un equip amb moltes mancances, mancat de recursos, petit i en construcció. Des d’aquest punt de vista el Camp Nou va viure una nit lògica. És trist per als seus interessos però és així. El Bayern va vèncer amb facilitat perquè compta amb uns elements i una estructura molt més poderosa. En aquest escenari l’equip bavarès es va comportar com el Barça d’altres temps i el Barça com tants i tants equips que han anat al seu estadi a protegir-se i a intentar no sortir molt escaldats. Ni va xutar entre pals.

Tothom ho sabia. Des del president Laporta a l’últim dels barcelonistes. Però tot i així el públic que es va acostar al recinte ho va fer amb il·lusió, amb fervor, amb passió pels colors. Amb ganes d’animar però també de traslladar missatges. El més important, que ja no vulgui veure els veterans i que exigeixi la presència a mansalva de joventut.

A l’alineació blaugrana hi havia sis futbolistes del vergonyós 2-8, i dos d’ells, Alba i, sobretot, Sergi Roberto, que encara no s’ha abaixat el sou, van ser els que es van emportar les crítiques més grans. Sobre el camp l’honradesa i la feina no van ser suficients. Amb l’esforç no n’hi va haver prou. I Koeman va esperar fins al 0-2 per fer canvis, i això un cop més va penalitzar l’equip. No van ser vuit els gols rebuts però sí els suficients perquè la terra continuï tremolant sota els peus de l’entrenador.

Perquè, conscient de la inferioritat del seu equip i de les absències a la davantera, Koeman va recórrer a un esquema amb tres centrals i només dos atacants. El pla era aplicar-se amb intensitat, fer pinya, agrupar-se i mirar de teixir alguna transició a través de les descàrregues del debutant Luuk de Jong i els moviments elèctrics de Memhis Depay.

A l’empara d’un Camp Nou que va engegar incandescent i molt generós, el Barça es va plantar amb empenta en el partit. Cada acció defensiva era aclamada. Cada córner se celebrava. I fins i tot una groga ensenyada a Kimmich com si es tractés d’una acció de perill. El futbol amb públic, encara que sigui de forma parcial, és una altra cosa. Ho nota l’espectacle i també els jugadors. S’espremia Araújo en les cobertures davant Sané i l’estadi, amb gairebé 40.000 espectadors, el felicitava. Movia la pilota amb finor Pedri i rebia aplaudiments. Només Sergi Roberto sentia algun xiulet per endarrerir pilotes en comptes de percudir. Però és que l’ordre és que el cavall del partit no es desboqués. El Barça tenia pànic de la rapidesa a l’espai del Bayern, que a poc a poc va anar prenent el control de les operacions.

El conjunt bavarès, una màquina a l’hora de desplegar-se, es va anar acostant irremeiablement a les goles de Ter Stegen. Kimmich

El públic va traslladar un missatge clar: està cansat dels veterans i només vol joventut

El conjunt blaugrana es va limitar a resistir fins que els gols van anar caient pel seu propi pes

i Goretzka empenyien l’equip cap endavant, Lewandowski buscava una escletxa, Davies penetrava, el jove Musiala era un dimoni i Sané provava per primera vegada Ter Stegen.

El Bayern aprofitava qualsevol pèrdua per provocar neguit. Però almenys el Barça no perdia la compostura. Fins que en una jugada desgraciada el Bayern es va avançar passada la mitja hora. Müller, habitual botxí del Barcelona, va connectar un xut llunyà que va picar al gluti d’Eric Garcia i va despistar Ter Stegen fins que va entrar a la xarxa.

El terror va recórrer l’estadi. Mare meva. Què podia fer el Barça llavors? Si se n’anava a l’atac de manera eixelebrada podia rebre un altre resultat voluminós. Però si es mantenia recollit la derrota era pràcticament segura.

La papereta per a Koeman era tremenda. Però tornant dels vestidors no va tocar res. No va fer cap canvi, ni d’homes ni de sistema, i ho va pagar car. El Bayern quan ensuma la sang no sol aturar-se i va continuar insistint. El segon es mastegava en cada segon. Musiala va connectar un xut duríssim al pal. El rebuig se’l va emportar el més llest, Lewandowski, per posar el 0-2.

Ara sí. Ara Koeman va moure la banqueta. Tard. Va activar els joves Demir i Gavi i va asseure Busquets i un Sergi Roberto esbroncat. El tècnic va canviar el sistema i va passar a un 4-3-3, amb Memphis per l’esquerra i Demir per la dreta. El públic, aleshores, tenia una barreja de sensacions, però continuava empenyent. Reapareixia després de nou mesos Coutinho, acollit amb divisió d’opinions, i l’acompanyava Mingueza.

Llavors es lesiona Alba, que també es va emportar alguna esbroncada, i va entrar Balde, un altre debutant. El Barça va acabar amb dos jugadors de 18 anys i dos de 17, aclamats. Amb la saba nova l’equip va recuperar energia, amb bones prestacions de Gavi i Demir, tot i que en honor a la veritat el Bayern havia tret el peu de l’accelerador, molt sobrat. Malgrat això Lewandowski va fer el tercer i va aparèixer una pancarta que deia “Koeman out”. Ferida oberta novament.c