La Vanguardia (Català-1ª edició)
Que no s’enfadin
El Barça no va voler ser sacsejat però no va evitar ser golejat
Els dies previs que sortís a la venda, fa poc, la comunitat literària es dividia entre els que havien tingut a les mans la nova novel·la de Sally Rooney i els que no. Els que l’havien pogut caçar eren els afortunats, els importants, els nens bonics i els que tenien les veritables influències. En canvi, els que buscaven el llibre fins i tot sota les pedres, els que preguntaven i no obtenien resposta, eren víctimes de la desesperació i no podien evitar sentir-se els aneguets lletjos, oblidats. El Barça, a Europa, pertany a la segona classe. No és entre els favorits ni entre els aspirants, ni tan sols entre els nou equips que ahir van marcar en la primera jornada. S’ha quedat fora dels que manen.
Hi va haver un temps que al Camp Nou i fins i tot als seus propis companys els agradava que un rival, que una jugada o que el mateix àrbitre enfadessin Messi. Tohom sabia què passaria, llavors. Aquella espurna encenia la metxa. Era el preludi de les coses bones. Estava a punt de passar alguna cosa gran. I el pobre rival no ho sabia. Si Messi s’enfadava, el Barça tenia força guanyat al seu favor.
Allò és passat. Sembla prehistòria. El present és un altre món. La sensació que va flotar a l’estadi és que el Barça va jugar amb massa respecte. Va semblar que l’objectiu real, més que fer-li mal, era que el Bayern no s’enfadés, no pitgés l’accelerador, que no l’escombrés, com sí que va passar a Lisboa.
Era massa aviat a la temporada per fer-se molt de mal. Al seu cap
Neuer ni tan sols va haver de fer aturades, mentre que Ter Stegen surt a clatellada per partit a Europa
hi havia sortir indemne. Passa que aquest conformisme va ser el que menys va agradar. Se li va fer llarg, al Barcelona, sense poder estar a l’altura.
No va poder competir, va preferir signar un armistici, però es va oblidar que el Bayern no entén de pactes de cavallers. Va evitar ser sacsejat públicament, però el que no va poder evitar va ser ser golejat a casa, com contra el Juventus i el PSG. Entre els tres grans d’Alemanya, Itàlia i França han assaltat el Camp Nou i celebrat deu gols, per un dels locals en aquests tres partits.
Frenkie de Jong i Pedri perseguien la pilota pel centre del camp. Neuer ni tan sols en va haver d’aturar cap. Zero xuts a porteria del Barça. Mentre Nagelsmann enviava a escalfar-se Gnabry, Coman i un campió del món com Lucas Hernández, Koeman recorria a Mingueza, Demir, Gavi i Balde.
Però ningú no il·lustra millor aquesta situació que Ter Stegen. El porter de la final de Berlín es va endur tres gols, dos pals i va salvar dues dianes de Sané. Va començar la seva història al club amb una Champions i ara surt a la foto de cada golejada. En 66 matxs amb el Barça a la màxima competició ja ha encaixat 71 gols.
Amb aquest panorama, la millor ovació de la nit se la va emportar Gavi, l’interior andalús, per haver fet una falta tàctica i guanyar-se l’única groga del Barça. Les bufandes que abans s’agitaven d’alegria serveixen per taparse els ulls.c