El Bayern tampoc no dialoga

Dos no dialoguen si un és sord com Goya, pateix al·lucinacions o és boig però ahir, en el Camp Nou, el Bayern de Munic no va venir a dialogar sinó a fer les seves coses i encara gràcies perquè es van entreveure detalls pietosos en un equip cèlebre per la seva vocació d’exterminar el contrari o asseure’l al divan del psiquiatre sense deixar pagada la minuta.

El guió es va complir. Són els “anys de penitència” i el dolent és que estan per davant i no per darrere, a diferència del llibre de memòries homònim de Carlos Barral, poeta i editor. L’única bona notícia és que el públic va retornar a l’estadi amb bones intencions i plorat de casa tot i que, alerta, per sota de l’aforament possible i una resignació que difícilment aguantarà fins a Nadal. Una cosa és que et deixi sense blanca el Bayern i una altra que et pintin la cara el Granada o el Rayo. La temporada, com el partit d’ahir a la nit, promet fer-se llarga, pastosa i fúnebre per al barcelonisme, perquè el voluntarisme de l’equip sobre la gespa no arriba a evitar incendis cantats.

I parlant de Nadal, com apunten els cunyats tan bon punt passa l’agost, menjarà els torrons Ronald Koeman? Com més col·lectius són els desastres, més números té el pianista que li caigui el mort o que el mort, directament, ho sigui, conjuntura injusta

Recórrer a joves apaivaga el públic, però és molt somiar que siguin ells els que empenyin aquest carro

–com els xiulets a Sergi Roberto– però molt habitual al món del futbol. Ja pot estirar de joventut, com va fer ahir per apaivagar el personal, que l’assumpte pinta malament per al míster, responsable teòric d’una plantilla estranya que oscil·la entre els megaveterans i joves que no estan preparats per créixer i madurar en un entorn pessimista i advers.

Renovar aquest equip és una tasca molt delicada, sobretot quan els reforços susciten tan poca confiança –tret de Memphis Depay, tot i que també li va anar gran el Bayern de Munic–. Ni Eric Garcia –la blanor del qual recorda a Bartra i que va optar per estalviarse un cop de pilota i propiciar el primer gol bavarès– ni un veterà com Luuk de Jong no apunten reforços. Si el club continua fitxant jugadors ordinaris, ja em diran a quin segle començarà la transició...

La primera part del Bayern, un dia més a l’oficina, va remarcar la impressió que el futbol europeu avui té una velocitat, intensitat i ritme que empetiteix el Barça, incapaç de crear perill en noranta minuts i resignat a defensar el resultat sense crear una sola ocasió de gol. Hi ha molta feina per davant i escàs marge per a les equivocacions en els fitxatges. Ni amb la bona voluntat d’aquesta plantilla ni amb la retòrica dels temps passats no es lluita per títols.