El poder adquisitiu dels salaris s’estanca en el nivell de l’any 2003

Un informe de la Cambra alerta que Catalunya és incapaç de convergir amb la UE

Catalunya ha estat incapaç en els últims 20 anys de convergir amb els cinc països fundadors de la Unió Europea en progrés econòmic, social i tecnològic, segons dades recopilades per la Cambra de Comerç de Barcelona. La dada més preocupant és que el poder adquisitiu dels salaris entre el 2003 i el 2019 es manté estancat. No ha crescut.

“Són dades en termes bruts, per tant potser si es té en compte l’augment de la pressió fiscal hi haurà pèrdua de poder adquisitiu en termes nets”, avisa Joan Ramon Rovira, director del servei d’estudis de la Cambra de Comerç.

La Cambra va presentar ahir l’informe “Indicadors de progrés i benestar-IPB Cambra”. En el text es destaca que l’estancament del poder adquisitiu és per un “patró de creixement desequilibrat en perjudici dels treballadors més vulnerables (joves, temporals...)”. L’informe arriba just en el moment en què la patronal espanyola CEOE ha posat damunt la taula la possibilitat d’un salari mínim interprofessional (SMI) diferenciat per comunitats autònomes. Ahir, Javier Pacheco, de CC.OO. Catalunya, va recordar la necessitat d’apujar l’SMI.

Els cincs països fundadors de la Unió Europea que prenen com a referència són Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica i els Països Baixos. “No hi ha hagut una convergència en el període analitzat”,

va assegurar Rovira. El PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu de Catalunya el 2019 representava el 93,6% del dels països fundadors mentre que el

Entre el 2008 i el 2014, la despesa pública en educació a la comunitat es va desplomar un 30%

2019 era inferior: 92,8%. La paritat de compra permet analitzar la riquesa en dos territoris diferents ajustant les xifres pel cost de la vida.

Avui dia, la despesa sanitària per persona és un 40% inferior a la mitjana d’aquests països fundadors de la Unió Europea. El baix nivell de despesa sanitària en relació amb Europa “tensa en excés el sistema de salut durant episodis singulars com la pandèmia i també ho farà a llarg termini, per fer front a les conseqüències de l’envelliment progressiu”, destaca el treball de la Cambra.

L’informe mostra també els estralls de les retallades de l’Administració dutes a terme en el transcurs de l’anterior crisi financera: entre el 2008 i el 2014, la despesa pública en educació es va desplomar un 30%. Per això l’any 2018 a la comunitat s’invertia un 41,3% menys que en els principals països de la UE.

L’any 2012 era un 33,9% menys.

Una de les dades positives de l’anàlisi és que en les dues últimes dècades s’ha produït un progrés continuat en el grau de qualificació de la població treballadora a Catalunya. Des de la perspectiva tecnològica, des de la crisi del 2009 la ràtio entre R+D i PIB català ha disminuït lleugerament, mentre que ha augmentat en aquells països europeus.

La presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, va assegurar ahir que un aspecte a millorar és la inversió en R+D+I, però va defensar que aquests indicadors són també una crítica constructiva que ha de permetre que Catalunya continuï avançant.c