“Les persones superdotades són víctimes del seu gran cor”

Soc de Barcelona. Casada, divorciada, en parella, i amb tres fills. Llicenciada en psicopedagogia i magisteri. En aquest vida hi som per aprendre. Hi ha polítics? Jo no els veig. El meu ofici consisteix a estar al servei de les persones, procurar el benes

Defineixi’m superdotat? Encara avui hi ha un debat entorn d’això, perquè inclou persones molt diferents, no ens podem quedar en el coeficient intel·lectual.

Hi ha molts exemples de persones superdotades que van fracassar en els estudis. Moltíssims, no fa falta esmentar Einstein, Edison, Darwin... Ser superdotat no equival a tenir èxit a nivell acadèmic ni professional, però funcionen d’una manera diferent a nivell neuropsicològic i amb una intensitat brutal en molts aspectes.

Amb quin resultat?

Una consciència integral diferent. Una de les característiques és la hipersensibilitat, la baixa tolerància al soroll i sentits aguditzats com el tacte o l’olfacte. I també hipersensibilitat emocional. Solen connectar molt bé amb la música o amb la natura.

Alguna altra característica destacable? La metaintuïció, és a dir, veure-hi més enllà, fer de mirall d’altres persones, veure els seus punts febles o forts i intuir la seva manera de reaccionar i, de vegades, fins i tot els seus pensaments.

Això espanta, i no hauria de ser així.

No agrada, posa en guàrdia els altres. I les persones amb una alta dotació intel·lectual són molt generoses, tenen un sentiment d’amor molt profund cap als altres éssers. Una gran intensitat. Quin és el problema?

Les expectatives?

Sí, es creen unes expectatives respecte a l’entorn que sovint no té res a veure amb la realitat. Esperen ser correspostes i hi topen, i els altres acaben etiquetant-los de poc sociables o de falta de sentit de l’humor.

És cert?

En absolut, solen tenir moltíssim sentit de l’humor però cal entendre’l, perquè pot ser molt irònic. I el seu cavall de batalla és la injustícia, no la suporten.

Això sembla just.

Són víctimes del seu gran cor, de vegades no saben què fer amb els seus sentiments i la seva vida i acaben amb trastorns d’ansietat.

Hi deu haver persones superdotades que no saben que ho són.

Sí, solen haver estat nens que preguntaven molt i amb múltiples interessos, però també tendeixen a la procrastinació, és a dir, a deixar per a més endavant el que cal fer avui,

XAVIER CERVERA