Els contactes entre l’independentisme i Rússia arriben al debat europeu

Els contactes entre l’entorn de Carles Puigdemont i els serveis d’intel·ligència del Kremlin descrits en un informe de la Guàrdia

Civil “podrien ser un exemple més de les constants ingerències de Rússia en els estats membres i explotar qualsevol tema que pugui provocar la desestabilització interna de la UE”, afirma l’informe aprovat abans-d’ahir a la nit pel Parlament Europeu, que demana “una investigació en profunditat” per aclarir els fets.

El passatge va ser inclòs a proposta del grup socialista, actualment presidit per Iratxe García, a través d’una esmena que va rebre el suport de tots els eurodiputats del PP, PSOE, Ciutadans i Vox, però va ser rebutjat per Junts, ERC, PNB i Unides Podem. En el moment de votar el text complet al plenari, Junts va canviar d’estratègia: Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van votar a favor de l’informe al·legant que “comparteixen la preocupació sobre la ingerència russa

Puigdemont vota a favor de l’informe de l’Eurocambra, tot i que vol aclarir els vincles amb agents russos

en la democràcia europea”.

Els quatre paràgrafs del seu comunicat de premsa, tot i això, estan dedicats a defensar-se de les acusacions, aparegudes recentment al The New York Times. “La presumpta implicació dels serveis secrets russos en el procés d’independència de Catalunya és una falsedat absoluta”, afirma Junts, que acusa la Guàrdia Civil de “fabricar falsedats” a partir de missatges personals obtinguts il·legalment.

No només els contactes entre l’equip de Puigdemont i Moscou es van colar en el debat europeu. Junts va aprofitar una intervenció del comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, sobre el programa d’espionatge Pegasus per acusar el Govern espanyol d’utilitzar-lo per vigilar figures independentistes.c