Es busca metge de capçalera

Europa en el seu conjunt acomiada la cancellera Angela Merkel amb un tribut de respecte i de reconeixement a 16 anys del seu govern, marcats per tres grans crisis: la financera del 2008, la humanitària provocada pel milió de migrants sirians que van entrar directament a Alemanya el 2015 i la sanitària que va paralitzar el món a partir del març del 2020.

Els seus quatre mandats tenen llums i ombres, però el fil conductor de la seva gestió podria emmarcar-se en els conceptes de responsabilitat, respecte als adversaris i determinació. No són valors gaire cotitzats en la nostra agitada vida política, que està afectant l’equilibri racional de molts ciutadans, fastiguejats, que no acaben d’entendre el que ens passa.

Alemanya va acomiadar malament Bismarck i també Kohl, dos personatges que van intervenir directament en la primera unitat alemanya del 1871 i en la segona unificació el 1990. Però els seus llegats parlen per si mateixos.

És un error treballar en política pensant què dirà la història en comptes

La convalescència serà llarga i complexa pels despropòsits comesos en deu anys

d’ocupar-se responsablement de gestionar el dia a dia amb visió de futur posant les pròximes generacions per sobre de les pròximes eleccions.

El que ha ocorregut a Catalunya en l’última dècada té poc d’èpic malgrat els relats construïts en els més de cinc-cents llibres que s’han escrit sobre el procés. Tampoc l’èpica no s’ha detectat en l’actitud abúlica de Rajoy o en el ritme canviant de Sánchez. Han abundat a tot arreu l’estultícia, el driblatge curt, les ocurrències, la simbologia, les emocions, les mentides i una convicció generalitzada que els actes en política són innocus.

Molt poca serietat per resoldre un problema de fons, de molt llarga durada, que no es pot deixar en mans de cirurgians precipitats i compulsius, sinó de metges de capçalera, que escoltin, que palpin, que preguntin i que estableixin una relació humana de confiança amb els pacients.

La convalescència serà llarga i complexa perquè els despropòsits han estat molts. El de la taula de diàleg seria un capítol de ficció molt notable amb ingredients de ridiculesa insuperables. La dècada haurà deixat més material per a la literatura que per a la història, que ressaltarà un llarg temps perdut en discussions inútils i en projectes que, vist ja avui, eren inabastables per excés de voluntarietat i falta de realisme.c

havien rebentat la porta. Un nou error de la justícia que, sense voler generalitzar, sembla que s’està convertint en habitual.

Anna Clopés