La Vanguardia (Català-1ª edició)
El volcà de La Palma entra en pausa
Des del 10 de setembre les Canàries han patit més de 21.000 sismes, amb pics de 200 en una hora
El procés preeruptiu de l’illa de La Palma, que es va iniciar la matinada del divendres 10 de setembre i que s’ha saldat l’última setmana amb més de 21.000 sismes, s’ha relaxat. Els sismes, que van arribar a superar els 200 en una hora, van ser el divendres 31 i la magnitud va estar per sota de 3, si bé ahir n’hi va haver un de 3,2 que la població el va sentir. Així mateix, la deformació de l’illa, que evidencia la pressió que el magma exerceix sobre l’escorça terrestre en l’intent d’obrir-se camí i que, en només 48 hores, va passar d’1,5 centímetres a 10, n’ha alentit l’avenç. Tot i això, com apunten els experts, el mode d’espera en el que ha entrat el procés no significa el seu final. La sismicitat, tot i que més reduïda en magnitud i freqüència, en qualsevol moment continua i pot entrar en una fase d’acceleració i derivar en una erupció o bé, com apunta la directora de l’Observatori Geofísic Central de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), Carmen López, anar a menys i avortar-se. “És cert que hi ha hagut una disminució de l’activitat, però s’han donat casos d’aturades just abans de l’inici d’una erupció”, diu López, que explica que, només si la “calma” actual s’estén en els pròxims dies significarà que ha avortat. “Fins que arribi aquest moment tot és possible”, indica López. D’aquí que, malgrat el “l’aparent aturada” dels indicadors, tots els organismes implicats en el control i vigilància volcànica “no abaixen la guàrdia”. Al contrari, l’IGN intensificarà en els pròxims dies la presència a l’illa canària.
Si hi hagués alguna reactivació els sismes començaran a tenir més intensitat i es notaran més. A més, es començaran a veure fenòmens a la superfície com despreniments, fumaroles i canvis en l’olor de l’aigua o el comportament dels animals, entre d’altres. “Els sismes es poden sentir i es poden veure en el medi ambient. Cal estar atents”, explica López. Drons amb càmeres tèrmiques vigilaran si canvia la temperatura de l’illa.
El fenomen que viu avui La Palma no és diferent del procés que va viure El Hierro el 2011 i que va acabar amb una erupció i el naixement del volcà submarí al mar de Las Calmas, ni tampoc de la crisi volcànica que va viure el Teide el 2004 o els sismes que van sacsejar totes les Canàries, amb més força a l’illa de La Palma, el 2017. Tots s’expliquen pels moviments
Els experts diuen que les illes han d’aprendre a conviure amb un fenomen “normal” en una zona volcànica
de les plaques tectòniques. Com diu el director de Geociències de Barcelona, Joan Martí, poc abans de l’any 2000 es va detectar un repunt de l’activitat tectònica a l’Atlàntic nord-est, que afecta les Canàries de manera especial perquè és una zona intraplaca, situada entre la continental i l’africana. “Rep les embranzides de tot el que l’envolta i, com que a les Canàries hi ha magma, aquests xocs donen la possibilitat que surti per fora”, explica.
Martí assegura que aquest fenomen –pot durar anys– no és nou, sinó que es repeteix cada 40 o 50 anys. De fet, segons explica, els registres històrics apunten que les erupcions a les Canàries es produeixen de manera agrupada, amb dos o tres episodis cada 40 anys. Després hi ha una aturada i després d’aquesta, dues més o tres de seguides. I es va repetint així. Entre el 1909 i el 1949 hi va haver dues erupcions, una a Tenerife i una altra, la de San Juan, a La Palma. Després, entre el 1971 i el 2011, hi va haver la del Teneguía a La Palma i la d’El Hierro. “El que està passant a les Canàries entra dins de la normalitat”, igual com passa a altres zones del món. Segons la seva opinió, el problema a les illes és que no hi ha consciència col·lectiva i s’oblida que es viu en una zona volcànica activa.c