CATALINA GÓMEZ

No portaven el vel blanc que identifica les estudiants a l’Afganistan, però les delataven els llibres de text que sostenien contra el pit. “Venim de la nostra classe de preparació de la selectivitat”, van reconèixer. Les escoles continuen tancades per a dones de secundària, com elles, però no els instituts privats, on les dues joves preparen l’examen per entrar a la universitat, cosa que possiblement no passarà.

Almenys no de moment, com elles reconeixen amb un somriure de resignació. “Hem perdut l’esperança perquè l’escola no ha reobert per a nosaltres”, assegura la Negin, de 17 anys, que vol ser periodista. La seva desesperança era estesa ahir en els centres educatius de Kabul on les professores, però també els nois, es lamentaven de la decisió del nou govern de deixar les dones de més de 12 anys fora del sistema educatiu.

En Hamid, de 17, era d’un d’ells. Estava a punt d’entrar a classe en un institut d’homes veí d’un altre d’exclusiu per a dones. “A casa meva no parem de parlar del tema, estem pensant a anar-nos-en si això continua així”, confessava el noi, que té una germana de 22, estudiant de Medicina, i una de 15 que s’ha quedat sense classes. “El país no pot funcionar sense dones”, va agregar en Hamid, que diu que se sent malament per tornar a l’escola, però els seus pares l’hi van demanar. Ha de preparar-se per entrar a la carrera de Medicina.

Molts altres joves van decidir no assistir-hi fins que les noies puguin estudiar.

Mentre a l’institut d’en Hamid desenes d’homes es preparaven per entrar a classe, a l’edifici veí les professores abandonaven el lloc després d’acabar les classes de primària. “Només ve a firmar l’acta de presència, però no hi ha estudiants”, explicava Fauzia, una jove mestra de 27 anys que fa l’assignatura d’Esports, que ja ha estat prohibida pels talibans. Les dones no n’han de practicar.

“Això és el mateix com quan ens ordenen tapar-nos, com aquelles dones que els donen suport, ens treuen els nostres drets i llibertats. Volen que només servim per tenir fills”, diu. Com a la resta dels mestres del país, no li han pagat el sou.

El dia que els talibans van anunciar que les estudiants de secundària no tornarien a classe, també van dir el mateix per a dones professores. I aquesta decisió és plena d’ironies. De les 1.400 escoles registrades a Kabul només deu són mixtes, i aquests són internacionals on molts dels estudiants han abandonat el país. A això s’afegeix que dels 30.000 professors, 28.000 són dones. La mateixa tendència s’estén al país. “Nosaltres els hem explicat que hi ha prou dones per ensenyar a les dones. El problema és si una dona no pot ensenyar a un home”, deia ahir un funcionari que treballa al Ministeri d’Educació que va demanar de no ser identificat perquè no tenia autorització per parlar.

Les dones només poden ensenyar a homes fins a sisè grau, confirmava ahir la vicerectora d’un col·legi masculí. Assegurava que dels 35 professors de l’institut, només cinc són homes. Fa dos dies que ella fa classe sense permís, però tem pel seu futur. Igual com moltes altres professores, tem perdre la feina.

“El problema és que utilitzaran els mateixos mul·làs –o clergues– que han posat de ministres com a professors. Així que les escoles es convertiran en un lloc per a l’extremisme”, assegurava ahir Shahba Shahrukhi, fundadora de l’organització per al desenvolupament en alfabetització educativa.c

El país viu la contradicció de tenir 30.000 docents dels quals 28.000 són dones