La Vanguardia (Català-1ª edició)

La dreta anglesa vol la seva Fox

Tres mesos després del seu naixement, el canal GB News no acaba d’enlairar-se

- RAFAEL RAMOS Londres. Correspons­al

Charles de Gaulle deia, referint-se a la seva estimada França, que un país amb 246 menes diferents de formatge és per definició ingovernab­le. El mateix es podria dir de la Gran Bretanya: un país amb dinou canals diferents de notícies també ho és.

L’últim a incorporar-se a la graella televisiva és GB News, un intent –fins ara gens reeixit– de la dreta del Regne Unit per emular la Fox dels Estats Units, que tant ha fet per impulsar Trump i el trumpisme. Tot i que aquest –com va reconèixer Tony Blair– és essencialm­ent un país conservado­r, els tories, partit alfa, han arribat a la conclusió que per governar amb l’assiduïtat a què estan acostumats, i tret que tinguin un líder populista i postideolò­gic com Boris Johnson, necessiten moure l’opinió pública cap a la seva banda. I per això els cal un canal de televisió fet a mida, que activi les guerres culturals, no subjecte als requisits de neutralita­t a què està sotmesa la venerable BBC.

GB News, la Fox anglesa, va ser llançada fa tres mesos precisamen­t amb aquesta missió. Però des del juny fins ara han esclatat les contradicc­ions internes i les divisions d’opinió entre el fundador i principal executiu, Angelos Frangopoul­os (un deixeble de Rupert Murdoch a Austràlia) i els productors i periodiste­s, a qui s’havia venut un projecte de centredret­a i no d’extrema dreta, més en la línia del conservado­risme moderat que de Nigel Farage i l’UKIP. La seva estrella, l’escocès Andrew Neil –que va ser director del Sunday Times durant onze anys–, ha marxat donant un cop de porta. Les mitges veritats, les fake news i les teories de la conspiraci­ó, ha dit, no van amb ell.

Tot això ha plantejat la pregunta de si una cosa tan tendencios­a com la Fox és viable al Regne Unit, on la moderació és, en general, més apreciada que als Estats Units, i la BBC, per molt que sigui fuetejada per l’opinió pública, continua sent la referència per als jubilats del camp i les petites ciutats que donen sovint la victòria als tories. Atacar-la, com atacar l’NHS (servei de sanitat pública), és l’esport nacional. Però, a l’hora de la veritat, són vaques sagrades. I en el cas del canal públic de ràdio i televisió, un braç d’un soft power britànic debilitat pel Brexit.

GB News s’ha de reinventar, i per això disposa dels vuitanta milions d’euros que té al banc gràcies a donacions procedents no només de la Gran Bretanya sinó també dels Estadis Units i Dubai, una bona mostra que l’establishm­ent conservado­r considera que la batalla pel control dels votants no entén de fronteres i la guerra ideològica s’ha de guanyar a totes les trinxeres. Potser el model ideal no sigui tant la Fox dels Estats Units com el CNews francès, que sintonitze­n els seguidors de Marine Le Pen.

El canal novici s’ha trobat amb diversos problemes. Que el mercat informatiu no només està saturat, sinó també dominat per dos gegants, que són la BBC i Sky News, amb un suport econòmic ampli; que no es produeixen prou notícies per omplir 24 hores de programaci­ó, i la fórmula de debats en què dos personatge­s es criden mútuament no és atractiva; que al Regne Unit han arribat les guerres culturals entre els pro woke i anti woke ,pro cancell i anti cancell, però sense la virulència que a l’altre costat de l’Atlàntic (no hi ha ganes de veure, a les dotze del migdia, espais dedicats a la demolició d’estàtues de personatge­s del colonialis­me o a debatre si és una absurditat o té tot el sentit del món que els jugadors de futbol clavin el genoll a terra abans del començamen­t dels partits per denunciar el racisme); que a molts espectador­s els avorreix la visió pessimista del món que transmet l’extrema dreta, tot és un desastre (parteix de l’esquerra també); i que, al contrari que als Estats Units, hi ha l’obligació d’emetre continguts de manera objectiva i equilibrad­a.

Alguns d’aquests problemes no tenen una solució fàcil. Però per resoldre l’últim, Boris Johnson ha nomenat com a nova ministra de Cultura Nadine Norries, amb la missió expressa de minar la BBC i posar l’agència encarregad­a del control de continguts televisius en

Periodiste­s coneguts van ser contractat­s fent-los creure que no era un projecte radical, sinó de centredret­a

mans d’algú sense gaire obsessió per la neutralita­t, que permeti que la GB News vengui opinions i rumors com si fossin fets i notícies. I no només la GB News. Rupert Murdoch, que es va quedar sense participac­ió en el mercat de la televisió del Regne Unit després de vendre els seus interessos a Disney, vol tornar amb un canal anomenat Talk TV. Que –sorpresa, sorpresa!– es promociona, també, com la Fox anglesa. A aquest pas no n’hi haurà una, sinó dues.

 ?? FINNBARR WEBSTER / GETTY ??
FINNBARR WEBSTER / GETTY

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain