La Vanguardia (Català-1ª edició)
El partit de Putin lidera el recompte de les eleccions a la Duma sense Navalni
L’estratègia de Rússia Unida i la pressió de les autoritats contra l’oposició semblen haver tingut èxit. El partit del president rus, Vladímir Putin, liderava el recompte de les eleccions parlamentàries, celebrades durant tres dies i que com a cap de cartell va presentar els ministres del Govern més populars, Serguei Xoigú i Serguei Lavrov. Per posar-li les coses més fàcils, es va impedir de participar l’oposició més crítica, representada per l’empresonat Aleksei Navalni.
Ministres de Defensa i d’Exteriors respectivament, Xoigú i Lavrov són les figures polítiques més populars a Rússia després de Putin. “Són dues persones que em mereixen tot el respecte pel que fan pel nostre país. Si ells no hi fossin, probablement hauria votat el Partit Comunista”, explica Roza, enginyera de 41 anys, després de votar en una escola del carrer Grimau de Moscou.
Segons sondejos a peu d’urna de l’Institut de Màrqueting Social
(Insomar), de les 14 formacions que es presentaven, el partit del poder hauria aconseguit un 45,2 % dels vots, seguit del Partit Comunista (21%), el Partit LiberalDemocràtic (8,7%) i Rússia Justa-Per la veritat (7,9 %). Com que el sistema electoral rus és mixt (la meitat dels 450 diputats s’elegeix per llistes de partit), Rússia Unida podria incrementar el seu avantatge després del recompte de les circumscripcions individuals, que decideixen l’altra meitat.
A la cita no hi va haver els aliats de Navalni, a qui se’ls va prohibir presentar-se a les eleccions després que al juny el seu moviment fos declarat “extremista” per la justícia. Tot i així, esperaven influir amb la seva campanya vot intel·ligent, ideada per restar suport a Rússia Unida. Però aquesta possibilitat s’ha vist limitada després que Google, Apple i Telegram, retiressin i bloquegessin l’aplicació dels opositors.
Durant les tres jornades de votació, el Partit Comunista ha denunciat fraus i farcits d’urnes. El seu líder, Guennadi Ziugànov, va fer ahir una crida als funcionaris electorals: “No facin trampes, no robin vots”.c
És difícil entendre que la data del congrés del PP de Madrid i la candidatura d’Isabel Díaz Ayuso per presidir-lo hagin derivat en una crisi que enfronta Pablo Casado i la presidenta de la Comunitat, precisament un dels grans suports del president en la seva cursa cap al lideratge del partit. Al darrere d’aquesta baralla s’hi amaga un cansament de Génova perquè Ayuso vagi per lliure, sense pensar en el PP.
A la presidenta madrilenya li atribueixen, des de Génova, fer cas omís de les seves directrius, i fins i tot d’haver-li fet més d’un pols, com ara amb la confecció de les llistes per al 4-M, quan la direcció volia col·locar Toni Cantó en un lloc prevalent, com a mostra del transvasament de dirigents de Cs cap al PP, i Ayuso s’hi va negar per posar al davant els seus consellers.
Per això, la celebració del congrés el primer semestre del 2022, o l’opció d’avançar-lo uns mesos, s’ha convertit en una qüestió d’autoritat. “S’ha desobeït una ordre de Pablo Casado”, justifiquen a Génova. Quina? Que no toca parlar del conclave, que el més important és la convenció, que ha de servir per impulsar l’alternativa de Pablo Casado com a president. Amb un agreujant, asseguren fonts properes al president del PP: que la celebració del congrés el primer semestre del 2021 es va aprovar en una junta directiva nacional, el màxim òrgan del partit entre congressos, a què va assistir Ayuso.
Però tot va saltar fet miques amb les eleccions del 4-M i els bons resultats de la presidenta, per bé que el deteriorament de les relacions ve d’abans. Després d’aquell triomf electoral, Ayuso se’n va anar a veure Casado i li va dir que volia presidir el partit a Madrid. “I en Pablo no li va dir que no”, asseguren a La Puerta del Sol, seu de la Comunitat. Des de Génova traslladen un altre missatge: que se li va dir que “no toca” parlar del tema i que ja es veuria quan arribés el moment.
Ni sí ni no, però la presidenta madrilenya ha insistit en les seves pretensions, i cada vegada que ho fa a Génova s’acumulen els arguments per posar objeccions a aquestes pretensions, perquè consideren que està més pendent del seu lideratge que no pas d’un projecte comú, el del partit, i que Casado guanyi les eleccions.
En realitat, a la direcció intenten salvar la presidenta madrilenya i acusen dels comportaments d’Ayuso el seu entorn, en una clara referència al seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, a qui atribueixen les possibles aspiracions de la líder madrilenya per arribar a la Moncloa, un extrem que neguen de manera rotunda a la Puerta del Sol. “Si algú és de Casado és ella”, asseguren, i “si algú mobilitza la gent a favor de Casado és ella”, sentencien.
Desconfiança mútua i manca de comunicació total, que fan que s’interpretin els mateixos fets de manera diferent i que l’equip de Casado, que vol tenir controlat el partit, ja no es refiï del que passa a Madrid. Per això, tot i que encara
Génova no se’n refia i es planteja mantenir la fórmula actual per presidir el PP de la Comunitat
“La Isabel serà presidenta, sens dubte, tardarà més o menys, però ho serà”, asseguren a la Puerta del Sol
no hi ha una decisió, es planteja que potser és millor mantenir la fórmula actual, que dirigeixi el partit algú que no sigui ni la presidenta de la Comunitat ni l’alcalde.
Mentrestant, l’entorn d’Ayuso justifica les seves presses adduint la necessitat de tenir temps per preparar les llistes de les eleccions del 2023 i que el partit torni a la normalitat amb la mateixa fórmula que a les altres comunitats. A la Puerta del Sol ho tenen clar: “Serà presidenta del PP de Madrid, sens dubte, tardarà més o menys, però ho serà”.
Però a Génova també: “En Pablo ha demostrat que no es deixa pressionar, ni per Cayetana ni pels que deien que no nomenés Díaz Ayuso candidata per a Madrid, i ara amb el Poder Judicial”. “El congrés no s’avançarà”, conclouen.c