La immigració encara no inquieta a Espanya

Només un de cada cinc espanyols creu que hi ha massa immigrants, però menys d’un 5% ho veuen com un problema

Algunes formacions d’extrema dreta es freguen les mans electoralment després de la caiguda de Kabul en mans dels talibans. Una nova onada de refugiats els podria reportar molts vots. A Espanya, per exemple, Vox ha fet bandera d’aquesta temàtica, fins al punt de demanar que els col·laboradors afganesos del contingent militar espanyol fossin derivats a altres països islàmics. Ara bé, a diferència d’altres països, la societat espanyola no sembla especialment inquieta davant la immigració. Això no vol dir que no pugui tornar a estar-ho, com ho va estar en el passat, molt abans del naixement d’una ultradreta xenòfoba autòctona.

Les dades actuals reflecteixen una percepció social bastant relaxada del problema. És cert que un de cada cinc espanyols (un 19,9%, o gairebé set milions de ciutadans) considera que el nombre d’estrangers a Espanya és “excessiu”, segons els sondejos del CIS. Però el 2004 aquest percentatge va arribar a superar un 53%. I, a més, avui la immigració només inquieta un 4,7% dels consultats.

Tot i això, falten dades actualitzades per mesurar el neguit subterrani que genera l’arribada d’estrangers. El 2017 (darrer estudi del CIS sobre les actituds cap a la immigració) convivia una taxa de preocupació molt baixa (menys d’un 6%) amb una sèrie de percepcions negatives molt esteses. Per exemple: més de la meitat dels espanyols pensaven que els immigrants abusaven de la sanitat gratuïta o rebien més del que aportaven.

I un estudi recent de l’Ajuntament de Barcelona dut a terme amb residents a la ciutat d’entre 15 i 34 anys revela que un 46% dels consultats creuen que a la capital catalana hi viuen massa persones d’altres països. Tot i això, aquesta percepció podria respondre més aviat a l’impacte negatiu (sobre els lloguers o sobre el cost de la vida) que té l’arribada d’estrangers amb poder adquisitiu. Ara bé, una arribada massiva d’immigrants en un període relativament curt de temps, com la que va tenir lloc a començaments del mil·lenni, podria treure a la llum els recels latents que suscita la immigració.

Fa dues dècades, l’arribada de gairebé dos milions d’immigrants en poc més de tres anys (entre el 1999 i el 2003), i d’un altre milió i mig fins al 2006, va portar la inquietud per la immigració fins a gairebé un 35% dels espanyols durant aquell últim any. La caiguda en l’arribada d’estrangers a partir del 2012 (amb un saldo negatiu de més d’un milió de persones en cinc anys) va coincidir amb un declivi notable en les taxes de preocupació, fins a descendir per sota d’un 4% el 2016.

Tot i això, l’any 2018 la inquietud davant la immigració es va triplicar (i va passar d’un 5,7 a un 15,6%) malgrat que la xifra d’estrangers 60 50 40 30 20 10 40 35 30 25 20 15 10 5 0 1995 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020 2021

CIS i CEO

amb prou feines va créixer i hi continuava havent un milió d’immigrants menys que sis anys abans. Però en aquest canvi hi va intervenir el factor partidista: l’oposició de centre i dreta desallotjada de l’Executiu

R. Anechina/LA VANGUARDIA

el juny del 2018 per una moció de censura va engegar una campanya tremendista que alertava de l’arribada massiva d’estrangers com a resultat de l’efecte crida que, a parer seu, suposaven les polítiques del Govern de Pedro Sánchez i els seus aliats.

Aquella estratègia no només va elevar la preocupació per l’arribada d’estrangers fins a un 16% dels ciutadans durant dos anys consecutius, sinó que va propiciar la irrupció d’una formació a la dreta del PP, Vox, que va fer de la bel·ligerància contra la immigració una potent bandera partidista. I la prova de la seva eficàcia electoral són els 52 escons i els més de tres milions i mig de vots aconseguits en les eleccions generals del 2019.

En conseqüència, la possible intensificació de l’arribada d’immigrants i refugiats arran de la caiguda de l’Afganistan en mans dels talibans podria reactivar els recels que s’han registrat en conjuntures menys crítiques i situar la immigració com un dels principals

La irrupció d’una allau de refugiats per la caiguda de l’Afganistan podria despertar els recels latents

El 2018 la inquietud es va triplicar malgrat que la xifra d’estrangers era d’un milió menys que el 2012

La preocupació a Catalunya va superar l’espanyola: un 40% ho van assenyalar el 2006 com a primer problema

problemes dels espanyols. Sobretot amb el previsible reflux de la pandèmia com a principal factor d’inquietud. Potser aquesta última circumstància explica que el 2021 el percentatge de ciutadans que troben excessiu el nombre d’estrangers suposi la xifra més baixa des del 1996 i que la taxa de preocupació no arribi a un 5%.

Tot i això, fins i tot Catalunya, poc abans de l’esclat de la pandèmia, el 2019, va registrar un repunt de la preocupació per aquest tema, que va abastar un de cada deu consultats pel CEO. I fa 15 anys la taxa d’inquietud catalana va superar l’espanyola i va arribar a un 40% dels ciutadans consultats. Un bon exemple de la volatilitat que reflecteix el desafiament migratori.c