La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Espanya buidada decideix anar unida a les eleccions del 2023
Les 70 organitzacions estudien quina modalitat d’eina electoral faran servir
Que seria el següent pas lògic no va restar rellevància a la decisió adoptada ahir per la III Assemblea de les plataformes de l’Espanya buidada: les organitzacions integrants buscaran una fórmula per presentarse unides a les pròximes cites electorals, incloent-hi les eleccions generals, previstes per al 2023.
Les causes són sabudes: d’un banda, l’èxit de la iniciativa de Terol Existeix i l’eficàcia amb què està amortitzant el seu únic escó al Congrés dels Diputats, que ocupa Tomás Guitarte. De l’altra, la urgència d’actuar quan arribin els fons de recuperació es pot convertir en un factor de correcció de desequilibris, però també, com s’està veient amb el desplegament dels parcs fotovoltaics i eòlics o amb les ampliacions previstes de grans infraestructures com l’aeroport de Barajas, en un element d’acceleració del procés de fagocitació d’activitats dels grans conglomerats urbans en detriment de les capitals de l’Espanya interior.
Les plataformes encara no han decidit per quina fórmula electoral concreta optaran per presentar-se a les eleccions, però la intenció clara és poder consolidar-se com un grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats que defensi els interessos de l’Espanya interior, de les ciutats mitjanes i del medi rural.
I encara que no s’hagi optat per una fórmula específica, sí que s’ha decidit que les diferents organitzacions que formen la plataforma continuïn la seva activitat actual i conservin les seves pròpies estructures, és a dir, no està previst que es dilueixin en un partit polític.
El diputat Guitarte explicava ahir des de Priego (Conca), on se celebra aquesta III Assemblea, que, malgrat que els objectius de repte demogràfic i reequilibri territorial han entrat a l’agenda política i són assumits de manera teòrica pels grans partits, es mantenen unes inèrcies fortíssimes en l’enfocament de les estratègies inversores, que en el fons allunya els objectius de correcció del model de desenvolupament espanyol.
El mateix coordinador de la plataforma, Antonio Sanz, explicava que la decisió més important d’aquesta assemblea és la creació “d’una eina que ens permeti participar en els pròxims processos electorals”, una decisió més rellevant tenint en compte que la plataforma la integren gairebé un centenar d’organitzacions, setanta de les quals han participat en aquesta III Assemblea celebrada a Priego.
Sanz insistia ahir que l’objectiu és evitar que la injecció dels fons europeus agreugi “la fractura” que hi ha entre els territoris i serveixi per reequilibrar el país, millorar la cohesió i lluitar contra el marcat procés de despoblació interior.
Aquestes organitzacions, la majoria de caràcter provincial, no només estan reclamant inversions per als seus territoris, sinó una estratègia que no els converteixi en el pati del darrere dels grans conglomerats urbans, on s’instal·len les infraestructures que els presten serveis. Això explica que divendres, com a pròleg de l’assemblea, Terol Existeix celebrés un acte per oposar-se a la proliferació indiscriminada de parcs eòlics prevista per a la província de Terol.
La participació de l’Espanya buidada a les pròximes eleccions, singularment les generals, pot crear un nou mapa electoral a l’Espanya interior, pel disseny de circumscripcions provincials que preveu la Constitució i que va ser precisament el que va permetre a Terol Existeix convertir-se en primera força a la seva província.
La decisió de l’organització de Terol de presentar-se a les eleccions del novembre del 2019 va ser vista per altres organitzacions de la plataforma com precipitada –l’abril d’aquell any havien pactat donar una legislatura de marge als partits per atendre les seves reclamacions, legislatura que Terol Existeix va considerar acabada quan no es va aconseguir formar govern aquell estiu–, però el paper del diputat Guitarte en els processos de negociació d’investidura i pressupostos de seguida va animar altres organitzacions, com ara Sòria ja! o Jaén Mereix Més, a expressar fa mesos la seva intenció de fer el pas a l’acció política.c
Sòria ja! o Jaén Mereix Més ja havien expressat la intenció de presentar-s’hi arran de l’èxit de Terol Existeix