El compte enrere de Merkel

Alemanya celebra diumenge vinent unes eleccions generals que decidiran qui és el successor d’Angela Merkel a la cancelleria de Berlín, encara que és molt probable que hagi de continuar en funcions unes setmanes fins que es formi el govern de coalició que segons els sondejos caldrà fer. Aleshores Merkel posarà punt final a una trajectòria de setze anys seguits en el poder, durant els quals ha guanyat quatre eleccions federals consecutives i amb el seu pragmatisme ha estat capaç d’arribar a acords de coalició amb diversos partits. El 2005 es va convertir en la primera dona que governava la República Federal d’Alemanya i durant més de tres lustres ha estat impossible dissociar la història del seu país de la de la Unió Europea. Ara, la cancellera fa un últim servei al seu partit, la CDU, participant més del que tenia previst en la recta final de la campanya electoral en vista de les males expectatives que les enquestes atorguen al candidat democristià, Armin Laschet.

Durant tota l’etapa com a cancellera, Merkel ha consolidat Alemanya com la primera potència econòmica d’Europa i les seves polítiques i decisions han marcat diversos moments històrics de la UE, com la crisi de l’euro, la crisi migratòria del 2015 i, l’any passat, la seva aposta per un mecanisme financer comunitari inèdit fins ara per fer possible la recuperació econòmica d’Europa després de la pandèmia.

La seva tasca pragmàtica i efectiva no ha impedit, però, que hagi anat perdent suport amb el pas dels anys. La seva gestió econòmica es podria qualificar de positiva tot i que ha tingut llums i ombres, però no ha aconseguit fer més forta electoralment la CDU, els extremismes han guanyat terreny i han entrat al Bundestag i diumenge vinent els democristians poden perdre les eleccions per primera vegada en setze anys.

Merkel es retira de la política imbatuda en unes eleccions federals i en les lluites internes pel poder al si de la CDU. Amb la seva marxa és probable que canviïn moltes coses a Alemanya, com que el país torni a un govern tripartit inèdit en mig segle –la CSU bavaresa és un partit independent, però té un acord electoral amb la CDU–, cosa que ara podria passar.

Discreta, seriosa, pragmàtica i de moral luterana, Merkel, física de professió, ha tingut un paper d’hiperlideratge intern i europeu que potser no va voler mai però que va saber assumir. Ha governat guiada pels equilibris de forces de cada moment, teixint coalicions, evitant la polarització i practicant polítiques centristes. En aquests mesos de pandèmia, Alemanya ha estat dirigida per Merkel i per Olaf Scholz, ministre de Finances i candidat de l’SPD a la cancelleria, vist per molts alemanys com un clon polític de Merkel i a qui els sondejos donen com a guanyador de les eleccions.

Tant si guanya Laschet com si guanya Scholz, els alemanys hauran d’aprendre a viure sense Angela Merkel al capdavant del país. Han d’apostar per un canceller que condueixi Alemanya en temes clau com la recuperació econòmica després de la covid, el canvi climàtic i el paper que el país vol continuar exercint a la Unió Europea i al món.

Amb la marxa de Merkel, no només Alemanya sinó també la UE perden una figura política de referència. En aquests moments, Europa no està sobrada de líders amb personalitat, capaços de prendre decisions polítiques de pes, que poden acabar en encert o en fracàs, i d’erigir-se en líders morals en moments de crisi.

Per a molts, durant aquests tres lustres Merkel no només ha estat la cancellera d’Alemanya, sinó també la cancellera d’Europa. Però si les negociacions postelectorals alemanyes per formar una coalició de govern s’allarguen, com és previsible, el Merkeldämmerung –l’ocàs de Merkel– encara podria trigar una mica.c

La marxa de la cancellera després de les eleccions marca el final d’una era a Alemanya i la UE