El debat sobre el passi covid

Aquest diari obria dissabte la portada amb el titular “Espanya deixa enrere la cinquena onada i prepara la fi de les restriccions”. Una notícia esperançadora que permetrà una desescalada a finals de mes. Caldrà prendre noves decisions, i entre elles podria estar sobre la taula l’aplicació o no a Espanya, o en alguna de les autonomies, de l’anomenat passaport o passi covid. Diversos països europeus ja el fan servir. A França és obligatori per entrar en restaurants, bars, museus o centres comercials, així com per a tot el personal sanitari. A Itàlia caldrà que tots els treballadors el presentin a partir del 15 d’octubre, una cosa similar al que passa a Grècia i a Eslovènia. Tot i això, altres estats no ho preveuen.

La batalla contra la covid ha suposat no només un desafiament sanitari per al món, sinó també per a les legislacions dels països democràtics. Les mesures que els diferents governs han adoptat han posat en perill drets fonamentals individuals, suspesos o restringits a favor dels drets col·lectius. En aquest context, el debat sobre l’exigència d’un certificat vacunal per accedir a locals –i àmpliament reclamat pel sector del lleure nocturn– o anar a la feina o l’obligatorietat de la vacunació de determinats col·lectius és més viu que mai. Aquestes mesures serien discriminatòries?, vulneren drets?, el bé comú està per sobre de la llibertat individual?, serviria el passaport covid perquè augmentés el percentatge de vacunació? Són preguntes que es plantegen legisladors, juristes, metges i l’opinió pública.

Fa uns dies el Tribunal Suprem va agitar el debat jurídic quan va autoritzar que es fes servir a Galícia, però només a les zones amb més contagis i amb caràcter temporal. La Generalitat ha demanat al Govern espanyol que estudiï la mesura, que en altres autonomies, com les Canàries i Andalusia, ha estat vetada per la justícia quan s’havia sol·licitat.

L’Executiu espanyol va reiterar ahir que en aquest moment no és partidari d’introduir-lo. És una decisió complexa que no es pot aplicar sense aval jurídic, però és que, a més, la societat espanyola, a diferència de la d’altres països europeus, gairebé no s’ha mostrat negacionista o contrària a les vacunes, per la qual cosa potser cal valorar prèviament la posada en marxa d’altres mesures possibles com l’administració d’una tercera dosi –com s’ha començat a fer en residències i amb les persones vulnerables–, quin ús donar a les vacunes emmagatzemades abans que caduquin, tenir més dades científiques sobre l’efectivitat i la durada de les dosis ja inoculades a la població i una planificació més operativa dels mesos venidors.c

Disparitat de criteris a Europa i dubtes legals a Espanya sobre la mesura