L’‘Ayusato’

No gestiono emocions”, li va respondre Isabel Díaz Ayuso a la diputada de Podem Alejandra Jacinto després de llegir-li la carta d’una nena de la Cañada Real que viu sense electricitat, dorm amb cinc mantes i estudia a la llum d’una espelma. Em vaig quedar corpresa amb el lapsus, perquè si alguna cosa maneja amb audàcia la nova lideressa són les emocions. A la madrilenya, esclar. Amb una tàctica en la qual barreja familiaritat i l’auctoritas pròpia de qui s’agrada.

Observo els seus passos ambiciosos, la influència que ha adquirit entre la militància i, a la vegada, la irritació que provoca en propis i contraris, àvids a assenyalar: “Que curiós que es compari amb el fenomen fan al voltant de Britney Spears, una joguina trencada amb trastorns mentals!”.

Ara escala cap a Génova, sabent que necessitarà casc d’alpinista. Perquè les dones del PP sempre han topat amb un sostre de marbre travertí. Què se n’ha fet de la competència de les 11 ministres d’Aznar que podien liderar el partit? O de les de Rajoy? Sáenz de Santamaría va perdre davant Casado i va marxar. Després va acomiadar la millor portaveu que podia tenir un PP ambiciós, Cayetana Álvarez de Toledo. Aguirre va arribar més lluny: un as del contrapoder. Fins que van empresonar les seves dues torres –i ella no estava in vigilando–, però es va mantenir dreta, i malgrat estar retirada, les seves opinions són temudes com les de Cruella de Vil.

Caldria preguntar-se si el context ha variat prou perquè Ayuso no hagi de virar de naïf feminista liberal a radical davant els mascles alfa genovesos. Sembla arriscat afirmar que reuneix els suports necessaris lluny del microclima ideològic de Madrid, també certificar que les seves idees polítiques siguin proactives. Però de carisma no n’hi falta. Per si de cas, es farà les Amèriques, disposada a demostrar que la reina de la madrileñidad posa per als seus followers a la Cinquena Avinguda, lliure com el mar.c

Les dones del PP sempre han topat amb un sostre de marbre travertí