Durarà “de dues setmanes a dos mesos”

“Aquesta és una de les clàssiques erupcions que hi ha a les Canàries. Des de l’any 1400 les cròniques presenten registres de “16 o 17 erupcions; i aquesta és una més d’aquesta col·lecció”, explica Joan Martí, vulcanòleg i director de Geociències Barcelona (GEO3B-CSIC). La previsió és que el magma es vagi concentrant en algun punt de les zones de fractura, de manera que s’acabarà fent un con d’escòries per acumulació dels materials volcànics.

Les laves aniran a parar al vessant oest de La Palma. “En les sis erupcions històriques que hi ha hagut a La Palma, les laves han anat al mar perquè són zones amb molts pendents i per tant la lava, que és roca fosa, anirà pendent avall”, afegeix. “Els elements més perillosos de l’erupció son les colades de lava que s’estan formant i els piroclastos (roques incandescents) que es van llançant i que es van acumulant a la zona d’emissions. També són perillosos els gasos que van sortint de les laves; els més nocius són els derivats del sofre, a més del diòxid de carboni. Són gasos que s’han de tenir en compte, no es poden respirar”, diu Joan Martí. El nivell d’explosivitat de les erupcions dependrà del contingut en gasos que portin els magmes, tot i que “en aquest cas són relativament pobres en gasos”, sense que puguin descartar-se aquestes fases. Un efecte derivat és l’aparició de cendres, partícula volcànica, sòlida i fina i que poden ser arrossegades per vent, la qual cosa al seu torn podria provocar

El volcà Cumbre Vieja, al parc nacional del mateix nom, va entrar en erupció a les 15.00 h d’ahir hora local incidències sobre l’aeroport de La Palma, depenent de la direcció del vent. Martí defineix l’erupció com a típicament estromboliana, amb una lava no molt fluida associada a una certa fase explosiva, a diferència de les erupcions hawaianes, caracteritzades per laves abundants, fluides, de gran velocitat i sense fases explosives. “Aquí hem vist una lava a la qual li costava moure’s”, resumeix Martí. Les erupcions són el punt de sortida de magma, de la roca fosa, que és a l’interior de la terra. “Aquesta anirà sortint mentre la sobrepressió d’aquesta magma sigui prou potent per treure aquest líquid cap a l’exterior; però quan aquesta sobrepressió es redueixi, es tancarà la fractura per on ha anat sortint aquest magma, i es pararà l’erupció”. I això pot durar “de dues setmanes a dos mesos; és la durada que tenen aquestes erupcions de mitjana”. / Antonio Cerrillo

Una erupció fisural

Les laves aniran al mar i les cendres poden incidir sobre l’aeroport

El de bufeta és un dels 10 tipus de càncer més comuns i un dels més recurrents: després de rebre tractament, en set de cada 10 casos torna a aparèixer. Ni els mètodes de diagnòstic ni els tractaments actuals no són eficaços i, a més, requereixen visites assídues a l’hospital i proves invasives.

Samuel Sánchez, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) treballa amb nanorobots capaços d’autopropulsar-se i de transportar fàrmacs de manera precisa fins al tumor, cosa que redueix els efectes secundaris dels tractaments. Ara, aquest investigador Icrea lidera un nou projecte centrat en tumors de bufeta en què, d’una banda, treballarà amb cèl·lules tumorals de pacients i desenvoluparà nanorobots personalitzats. “Estaran fets a mida, amb fàrmacs i anticossos específics per tractar cada persona”, explica Sánchez.

I, d’altra banda, utilitzaran un model animal de càncer de bufeta en el qual injectaran els nanorobots i estudiaran com circulen al tumor. “En un estudi previ ja vam demostrar que dins de la bufeta es movien per tot el líquid, autopropulsats