La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els germans Torres ja tenen relleu
Els tres fills que sumen en Sergio i en Javier ja prometen a la cuina
L’àvia Catalina sempre està en boca dels germans Torres. En Sergio i en Javier no serien el que són, uns cuiners reconeguts amb dues estrelles Michelin, si no fos per ella. Es van criar a la cuina de la casa familiar al Carmel i aviat, amb 12 anys, van tenir clar que el seu futur, el dels dos junts, era entre fogons. Ara aquests bessons de 50 anys veuen com per les venes dels seus fills ja corre la passió per la cuina. “A més de cuinar són uns gurmets excel·lents; la meva filla Greta per al seu aniversari va demanar una llauna de caviar”, explica en Sergio.
La Greta, de 9 anys, és la més gran dels dos fills d’en Sergio. Després va en Gael, de 5. I en Javier és pare d’en Miquel, que en té 8. “Es fan molt i molt i als tres els encanta cuinar i sortir a menjar a restaurants”, explica en Javier, que afegeix que a més mengen de tot, “fins i tot cargols”, una cosa no gaire habitual en nens tan petits.
Sens dubte, ells han col·laborat a educar-los el paladar. “Són nens que des de ben petits han menjat de tot; els hem ensenyat a jugar, a introduir-los a la cuina, i estan creixent amb una cultura gastronòmica i un coneixement de la cuina que és molt bo per a ells”, diu en Javier. Malgrat la seva curta edat, els petits Torres ja fan els primers passos davant
SANTORAL
Andreu Kim Taegon, Pau Chong Hasang, Eustaqui de Roma, Teopista, Càndida, Cliceri, Teodor, Felipa, Dionís, Agapit, Cliceri els fogons. “Tenen els seus llibres de cuina i la seva terrisseria; i tallen amb ganivets de veritat, all, ceba, ofeguen... i fan arrossos i pastissos”, detalla en Sergio. “Són uns màquines”, rebla el seu germà.
En Sergio i en Javier prodiguen simpatia i bon rotllo per allà on van. Aquesta vegada, en una simpàtica presentació de Donuts, marca amb què han col·laborat creant cada un d’ells un sabor diferent. En Sergio ha elaborat un dònut de xocolata amb sabors cítrics com la taronja i la bergamota; en Javier ha apostat pels fruits vermells. Es tracta de dues edicions especials i limitades que ja estan a la venda.
Els dònuts ja havien format part de la seva infantesa. “Nosaltres sempre portàvem a l’escola un entrepà, però quan sortíem, al
“Anda, los donuts!”.
La Greta, en Miquel i en Gael, d’entre 9 i 5 anys, “ja fan arrossos, pastissos i tallen amb ganivets de veritat”
davant, hi havia un colmado, que era ple de llaminadures i dònuts. Quan teníem algun duret que a casa ens donaven per ajudar la nostra àvia, per exemple, a ficar fulles de llorer, hi anàvem i ens compràvem un dònut”, recorda en Sergio. I en Javier afegeix: “Era una cosa màgica, perquè era molt de tant en tant, i això feia que fins i tot en gaudíssim molt més”. I tots dos somriuen quan recorden que “de petits dèiem que quan fóssim grans i tinguéssim diners ens en compraríem tota la caixa”.
Van cursar fins a vuitè d’EGB a l’escola Montseny, al Park Güell. I d’allà, amb tot just 14 anys, van entrar a l’escola de cuina. Les seves experiències els han portat a crear el seu gran somni, Cocina Hermanos Torres. “És i serà sempre la casa mare, segur que vindran altres projectes, però aquest restaurant és l’aposta més important de la nostra vida i la que mes alegria ens dona. Ho hem fet per cuidar-la i per fer-la créixer”, diuen.
Quan no treballen –els diumenges i els dilluns– els agrada anar en bici, sortir a dinar i fer excursions amb els nens. “Ens va molt la bici de muntanya. De fet, al matí anem en bici de Collserola, on vivim, fins a la feina, a Sarrià; portem una motxilla i agafem herbes com romaní, sàlvia, garrofa... Aquest passeig, que d’anada i tornada són uns 40 km diaris, ens oxigena molt”.
El futur l’encaren amb optimisme. I sobre com es veuen de grans, en Sergio ho té clar: “Treballant una mica menys, això segur, perquè vivim un ritme molt heavy des de fa molts anys”. Doncs amb la Greta, en Miquel i en Gael ja tenen assegurat el relleu als fogons.c