“Fugir no serveix, has de mirar cap a dins”

Marc Cerrudo debuta en novel·la amb ‘Lluny vol dir mai més’, premi Roc Boronat

Com afirmava Pereira, el clàssic d’Antonio Tabucchi, però passat pel sedàs del Wajdi Mouawad d’Ànima, Marc Cerrudo encapçala cadascun dels capítols de Lluny vol dir mai més (Amsterdam) amb “Assevera...”. Ara bé, qui assevera el que ve tot seguit tant pot ser un ésser animat, com un objecte inanimat, com ara unes manilles o un senyal de stop. Aquest imaginari està al servei d’explicar una història de pèrdua, amb sentiment però també amb humor, amb un protagonista coix i ple de cicatrius en una gran ciutat.

“Els capítols estan interrelacionats, amb més de cent referències creuades, i cada capítol té un prinpensar cipi i un final, de manera que, al cap de 25 capítols, sabem tota la història”, refereix.

Sobre Mouawad, afirma Cerrudo: “He fet un pas endavant i aquí no només són animals, són coses com la tardor o una el·lipsi temporal. També hi ha referències a sèries (Cerrudo col·labora a la revista Serializados) i cada capítol és com Afirma Pereira, per donar-li un aire d’informe”. L’autor descriu els dos grans temes de la novel·la: “La pèrdua i el desig de fugir. L’any 2015, estava de viatge a Islàndia, un mes, i va morir la meva àvia. Quan vaig tornar, ja l’havien enterrada i vaig trobar una buidor estranya. Per això vaig decidir fugir, i me’n vaig anar a Londres, on treballava de rentaplats. Però posar terra pel mig no aconsegueix pair el dolor, per això vaig