La Vanguardia (Català-1ª edició)

“En pandèmia és el moment d’obviar la formalitat”

Mezzosopra­no, obre el curs al Palau

- ENTREVISTA MARICEL CHAVARRÍA Barcelona

Torna al Palau de la Música Catalana per segona vegada en un any. Ara a tall de bon auguri, obrint (avui, 20 h) la temporada en què se sortirà del túnel pandèmic. Al gener la carismàtic­a i totterreny mezzo Joyce DiDonato feia el seu debut a la sala modernista, tot i que no amb el programa jazzy Songplay que estava previst. La restricció de mobilitat va afectar el seu grup i va acabar combinant en recital Mahler o Berlioz amb Duke Ellington o La Vie en Rose. Ara torna amb Il Pomo d’Oro i el seu projecte barroc My favourite things, després d’haver sorprès al

Festival de Torroella amb uns Wesendonck Lieder de Wagner.

Quan una estrella anuncia les seves músiques preferides, és inevitable imaginar-la d’adolescent tancada a la seva habitació cantant les cançons que més l’estimulave­n. Quines eren aquestes al seu oest mitjà americà natal? Uau, doncs jo cantava musicals, Jesucrist superstar, tots els àlbums de Barbra Streisand, Whitney Houston, Billy Joel... Tenia uns 11 anys, sí, a la meva habitació.

I quin va ser el cop de fletxa per decantar-se pel barroc? Després de l’11-S vam fer a Amsterdam un Giulio Cesare amb Daniel Denisse de protagonis­ta i Magdalena Kozena com a Sesto. Jo cantava al segon repartimen­t amb Nathalie Stutzmann i un equip estel·lar. Em va enamorar.

My favourite things té dues parts: els antics... Monteverdi, Cesti, Merula o Dowland, i els moderns... Hasse, Händel, Rameau. Què els feia moderns?

Potser el terme modern és més aviat musicològi­c, són més aviat compositor­s del segle XVII i del XVIII. Però els antics semblen tan moderns i tan frescos... És extraordin­ari: hi ha tal puresa a Monteverdi, a Dowland o Cesti que deixen espai per a l’oient i per a l’intèrpret, són com una tela en blanc per poder jugar i identifica­r-se. Quan entres al romanticis­me i al segle XX i veus que està tot aquí, sobre la taula, tens la sensació que aquesta música de fa quatre segles et permet aprofundir molt més. És molt més moderna.

La pandèmia ens alliberarà i el públic sortirà a ballar barroc?

Establerta a Europa “Catalunya m’agrada perquè és on soc ara mateix, i l’abraço amb tot el meu cor”

espectacle de màgia+teatre+scaperoom. A partir de 6 anys. Info i entrades: www.jtregina.com

TEATRE DEL RAVAL St.Antoni Abat,12. Tel. 93 443 39 99. La teranyina d’Agatha Christie. Dj i dv 20h, ds i dg 18h “Miss Tupper Sex”, Dv 23h A partir 02/10 “ELLES#cosasdechi­cas” Ds 21:30h

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain