Calidoscòpica Saariaho

La compositora rep el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia

La nova directora de la Biennale Música, la compositora Lucia Ronchetti, aborda el seu primer festival amb un programa d’alt interès musical i gran sensibilitat, que fa referència a un dels àmbits d’origen d’aquesta expressió, la coralitat. Però no la que surt potent i unívoca en la culminació del barroc, sinó la del gran contrapunt polifònic, la més subtil i transparent dels mestres renaixentistes, que al·ludeix al madrigal monteverdià, a l’origen, d’alguna manera, de la dramatúrgia, i en aquest sentit a l’origen del cor grec. Hi responen en aquesta proposta grans mestres del nostre temps com Arvo Pärt, David Lang, Morton Feldman... Aquests són els dos grans components d’aquesta programació. I aquí hi ha lloc per concedir el Lleó de Plata a un dels grans intèrprets d’aquest repertori, Neue Vocalsolisten Stuttgart, i el Lleó d’Or a la compositora Kaija Saariaho, el vessant vocal dels quals és molt important, en una obra calidoscòpica i multicolor a la part l’instrumental.

L’obra de Saariaho, que des del 2020 és compositora convidada al Palau de la Música, apunta a un nivell poètic, a una conjunció –com el modernisme– de la natura en l’art que conjuga el lirisme de la narració amb una paleta instrumental subtil que parla en cada personatge accentuant la dramatúrgia coral, i un component vocal actual, dramàtic, lliure i alhora dotat de la presència de l’antiga polifonia.

En el concert amb l’Orquestra de la Fenice que va dirigir Ernest Martínez Izquierdo el dia del lliurament del Lleó es va interpretar una adaptació de Hans Abrahamsen del Children’s corner de Debussy i Notes on light de Saariaho amb l’excepcional violoncel·lista Anssi Karttunen, que dialoga amb l’obra de la compositora des de l’inici i la tècnica i sensibilitat de la qual en formen part. Aquesta peça en cinc episodis és un joc de contrastos dinàmics amb la llum, que comença en la foscor de la corda i es tanca amb una íntima fusió lluminosa que, tan ben interpretada com en aquesta ocasió, commou.

L’endemà, al delicat Teatre Malibran, Only the sound remains, obra escènica de Saariaho del 2016 cancel·lada al Palau per la pandèmia (que veurem el 2022) en una nova coproducció de Venècia, Tòquio i el Palau de la Música. Està basada en els textos del gran orientalista d’origen espanyol Ernest Fenollosa (18531908), recuperador del teatre Noh, que va divulgar en forma poètica Ezra Pound una dècada després de la seva mort. Són dos episodis (Tsunemasa i Hagoromo )el nucli d’interès dels quals està en el primer (el so d’un llaüt mitològic japonès), amb una cuidada i petita plantilla instrumental que inclou un cordòfon tradicional de Finlàndia que dibuixa un meravellós clima al començament i que al·ludeix naturalment al protagonista. Una Biennale que promet.c

Saariaho és la compositora convidada del Palau, on es veurà ‘Only the sound remains’

Kaija Saariaho amb el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia