La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tea Lindeburg reivindica la mirada femenina en un drama d’època
Raphael presenta una sèrie sobre la seva vida i carrera al Festival de Sant Sebastià
Poc després de néixer el seu primer fill, la danesa Tea Lindeburg va descobrir, en una prestatgeria de l’habitació de la seva mare, la novel·la A night of death (1912) de l’escriptora Marie Bregendahl. La lectura d’unes pàgines que narraven el desig d’emancipació d’una adolescent en una vila danesa a finals del segle XIX, va impactar aquesta directora d’aspecte rialler, autora de diversos curtmetratges i creadora de la minisèrie de Netflix Equinox, que va veure que se’n podia fer una pel·lícula. El resultat porta per títol As in heaven i va tenir una càlida acollida ahir al Festival de Sant Sebastià, on opta a la Concha d’Or. No està gens malament per a aquesta dona que debuta als 44 anys en el llargmetratge. El llibre de Bregendahlde no és gaire conegut, tot i que va ser reivindicat amb motiu de l’onada feminista de la dècada dels setanta. Lindeburg va construir un guió a partir de la seva visió personal de la història, a què va alimentar d’elements onírics i poètics que beuen de la influència del cinema del seu compatriota Carl Theodor Dreyer.
A As in heaven, l’espectador és testimoni de la il·lusió de la jove Lise, la més gran de vuit germans, per convertir-se en la primera de la família que va a l’escola. Però quan la mare es posa de part les coses es compliquen i la seva vida amenaça de fer un gir radical. “Em va semblar molt contemporània, malgrat que està escrita fa més de cent anys”, assenyala la realitzadora. “Em va impactar el que li passa a la mare; em va fer pensar en la sort que tinc de viure en aquesta època i en aquesta part del món, però, sobretot, em van impactar els nens i, especialment, la Lise, incapaç de fer res”. A la pel·lícula les dones porten el pes protagonista, “però no m’atreviria a dir
“M’agrada que el públic vegi les meves moltes facetes; soc l’artista més autèntic en el que fa”, diu Raphael
que tracta sobre el matriarcat”, aclareix. “Volia reivindicar, això sí, la mirada femenina en el drama d’època, una cosa que, per desgràcia, costa molt de trobar”. Filmada en 16 mil·límetres, la directora ha rodat la gran majoria dels plans càmera a l’espatlla com un gest imprescindible a l’hora de crear complicitat i intimitat amb els joves personatges.
La jornada de diumenge tornava a amenaçar amb pluja, però el cel es va aclarir al pas de l’huracà Raphael, que va acaparar flaixos sis anys després de venir al Zinemaldia amb Mi gran noche, d’Álex de la Iglesia. Aquesta vegada tocava presentar Raphaelismo, una sèrie documental que repassa la seva vida i la seva carrera dividida en quatre capítols d’una hora que Movistar+ emetrà el 2022. Un retrat íntim que explora els èxits, els secrets, les pors i els somnis de l’artista, amb material audiovisual inèdit. “M’agrada que el públic pugui veure en mi moltes facetes, perquè les tinc. Si Déu vol i la pandèmia ens deixa, hi haurà moltes coses noves”, va dir en roda de premsa. No en va diu que és “l’artista més autèntic en el que fa” i no té pensat baixar de l’escenari “fins d’aquí uns quants anys”, perquè “m’embogeix, m’agrada”. El secret de l’èxit? “La passió que li poso a les coses és autèntica”. A hores d’ara, ningú no ho pot posar en dubte.c