La Vanguardia (Català-1ª edició)
El bon karma
Els blanc-i-blaus empaten al 97 després de jugar 20 minuts amb un més
L’Espanyol va pujar a la muntanya russa d’Heliópolis i va acabar desconcertat, gairebé descompost, esgotat mentalment i físicament, però viu. I no només això, en va marxar amb la sensació d’haver pogut guanyar si el partit s’hagués allargat. La proposta del Betis, un equip ciclotímic, capaç de ser carrincló en defensa i alhora de remuntar el partit en quatre minuts, va superar clarament en el global la blanc-i-blava, també valenta. Però, per una vegada, l’afortunat va ser l’equip perico. Si davant l’Atlètic va perdre dos punts a l’afegit, a Sevilla en va salvar un quan jugava amb un home més per expulsió de Pezzella al 97. Malgrat tot, l’equip perico ja acumula cinc jornades que sense guanyar.
El seu pragmatisme inherent va obligar Vicente Moreno a repetir l’equip que havia anul·lat l’Atlètic en el que van ser els 45 millors minuts d’aquest curs. Un plantejament molt valent contra un Betis sense cap complex per atacar amb molts homes. Per això, malgrat que es tractava d’un trivot de molt de talent, amb Morlanes, Darder i Melendo, l’Espanyol va plantejar un bloc baix en defensa, amb les línies molt juntes a la vora de la seva àrea i una sortida al contraatac amb moltes opcions. Tampoc no li va importar ser dominat a l’inici. La intenció era aprofitar les ocasions, que en tindria, i el desgast dels bètics a Europa.
També va tornar a l’onze Aleix Vidal, a qui Moreno ha concedit l’enèsima batalla a Primera per mèrits propis. L’extrem va ser protagonista superat el quart d’hora, quan l’Espanyol va igualar el domini inicial dels locals. Va treure la defensa de l’àrea i van aparèixer els espais en camp rival. De Tomás, molt actiu, va aprofundir per l’esquerra i la seva centrada enrere la va empènyer Vidal a la xarxa. La vehement celebració de l’extrem va molestar la graderia pel seu passat sevillista.
El gol i les sensacions donaven la raó a Moreno, però tan cert és que aquest Betis sempre encaixa a casa com que dels últims 31 partits només n’ha perdut tres, davant el Sevilla, el Barcelona i el Reial Madrid.
Fins al minut 40 les millors ocasions del Betis les van generar els defenses de l’equip perico. Dues cessions, primer d’Oscar Gil i després de Sergi Gómez, van concedir a Rodri i a Willan José xuts clars. La concentració de Diego López va evitar el desastre. Però al caire del descans dues jugades ho van canviar tot. La primera va ser un mà a mà d’Embarba dels que no es poden perdonar. L’extrem va tornar a malbaratar una ocasió que a Primera o es marca o s’acaba pagant. I ho l’Espanyol ho va pagar tot seguit. Quatre minuts abans del descans va filtrar una passada de Canales per deixar sol Willian José. Pedrosa, que va sortir a la foto dels dos gols i va acabar esbroncant per Vicente Moreno, trencava el fora de joc. El davanter bètic no va perdonar.
El cop va ser tan dur que l’Espanyol va desaparèixer del camp. Encongits i arraconats a la seva àrea, en deu minuts va rebre cops de totes les maneres possibles. Desconcertats pel talent col·lectiu de l’equip local. Un nou error de Pedrosa en el refús es va encarregar de posarlo a la xarxa Fekir per confirmar la remuntada encara al primer temps. La desinflada blanc-iblava va prosseguir al segon temps. Moreno va errar el diagnòstic i va desfer el centre del camp per tornar a apostar pel 4-4-2, com contra l’Atlètic. I la imatge de l’Espanyol va empitjorar moltíssim, incapaç de fer més de tres passades seguides. Però el futbol a Heliópolis tot ho pot. I aquesta vegada l’esperança per a l’Espanyol va arribar en forma de l’expulsió de Pezzella després d’una entrada sobre Aleix Vidal. L’Espanyol va inclinar el camp per buscar el seu miracle, que va arribar, malgrat que per una vegada no se’l mereixia, gràcies a un xut de Cabrera des de la frontal.c
L’Espanyol suma contra el Betis el cinquè partit sense guanyar, però per fi troba el camí del gol