La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bagnaia desafia el ‘Diable’
Amb la seva segona victòria seguida, l’italià de Ducati s’erigeix a Misano en el principal rival de Quartararo, a qui s’acosta a 48 punts a falta de quatre curses
No havia guanyat mai a MotoGP en tres anys, i en set dies suma dues victòries. Pecco Bagnaia, amb una Ducati de velocitat endimoniada, s’ha convertit en l’animador del Mundial. L’italià s’ha obstinat a donar emoció al desenllaç del campionat, que fins fa dues curses Fabio Quartararo havia convertit en un inexorable compte enrere.
Es va aturar el rellotge a Misano, “el circuit de casa” per a Bagnaia, que amb la seva segona victòria consecutiva ha retallat 22 punts al líder en les dues últimes proves, Aragó i San Marino. De manera que, quan falten quatre curses (100 punts en joc), el de Ducati s’acosta de 70 a 48 punts al francès. Hi ha Mundial. Si més no, no hi haurà un primer punt de partit en el pròxim GP dels EUA.
“Sabia que guanyar una cursa t’obre moltes possibilitats. Així que ara vaig a Austin amb més motivació. Fabio avui no ha perdut gaires punts (5), jo n’estic a 48, però ho intentarem tot”, diu Pecco Bagnaia, que, decididament, ha agafat el relleu de Johann Zarco i de Joan Mir en el paper de caçador del líder.
I Quartararo ja intueix l’ombra de l’italià. Ara és quan hauria de sortir la maduresa i l’aplom que ha adquirit el Diable com a líder des de la tercera cursa, a Portimao. De moment, el francès diu que manté la calma, tot i començar a veure amenaçats els seus dominis. El que no va saber fer el 2020, quan es va enfonsar en les últimes sis proves.
“Ha estat molt difícil, vaig perdre molt de temps al principi amb les Ducati. Però ho he donat tot i he anat al límit per arribar fins a Pecco; 20 punts per al campionat són superimportants, encara en tinc més de 40 d’avantatge, així que he de mantenir la calma”, es diu el francès de Yamaha, que va salvar una jugada de -9 punts gràcies a un gran esforç final per enganxar-se a Bagnaia i minimitzar les pèrdues a 5 punts.
La cursa de Misano va seguir un guió semblant al de Motorland: Bagnaia, sortint de la pole, també, va liderar de cap a cap amb un ritme molt sòlid, i va trobar l’oposició en un duel final intens, tot i que aquesta vegada menys amenaçador, per part de Quartararo, que fa una setmana amb un Marc Márquez més incisiu i agressiu.
Aquesta vegada semblava fins i tot que la victòria seria avorrida, ja que Bagnaia tocava el dos en modalitat passeig quan, a mitja cursa, en la volta 14 de les 27, acumulava 2,7 segons sobre Quartararo. Però el francès, que es va desgastar per superar l’os de Miller, va firmar una remuntada espectacular, amb un ritme boníssim, entre 2 i 5 dècimes més ràpid per volta. De manera
“Quartararo avui no ha perdut gaires punts, jo n’estic a 48, però ho intentaré tot”, diu Pecco Bagnaia
Bastianini firma el seu primer podi escalant del 12è al 3r, i Márquez acaba 4t amb un doble avançament final
que, quan quedaven voltes per al final, ja era a sobre de la Ducati, i, en el penúltim pas per la meta, s’acostava a una dècima.
L’última volta prometia un altre mà a mà d’infart, però li va faltar el pebre que hi va posar Márquez a Alcanyís. Quartararo mai no va arribar a ficar la Yamaha a Bagnaia, que, per evitar-se ensurts, va agafar uns metres de distància i va dissuadir el francès de llançar un atac suïcida. Millor 20 punts que cap, va pensar el líder, amb la calculadora pel títol en marxa.
La cursa de Misano va deixar dos noms propis més . Enea Bastianini va firmar el primer podi a MotoGP amb una sensacional escalada del dotzè de la graella al tercer, i amb tres voltes de rècord de la pista. I Marc Márquez va ser quart després d’un doble avançament de murri sobre Mir i Miller en l’última volta.c