La Vanguardia (Català-1ª edició)
La caiguda del gegant immobiliari Evergrande posa en perill la Xina
Amb un deute de 260.000 milions, preocupa l’efecte dòmino si va a la fallida
Tot cridant “torneu-nos els diners!”, un centenar de persones s’han aplegat aquesta setmana a la seu de la immobiliària xinesa Evergrande. Hi havia diversos compradors, neguitosos per la perspectiva de perdre l’entrada que van avançar per pisos encara a mig fer. També propietaris de petites constructores, a qui els proveïdors i treballadors exigeixen l’abonament de comptes pendents mentre que ells no han pogut cobrar. Al final, un representant de l’empresa va fer acte de presència i va oferir la devolució de l’import de les inversions en dos anys. Pocs van quedar satisfets amb les seves garanties.
La seva por està justificada. Considerada com la segona promotora immobiliària més gran d’un país on la indústria del totxo té un pes capital, Evergrande també és la més endeutada del món: deu la barbaritat d’1,97 bilions de iuans, gairebé 260.000 milions d’euros.
El problema és que la seva liquiditat és gairebé nul·la. Això ha provocat que, les dues últimes setmanes, la qualificació del seu deute hagi caigut dos cops i que es temi que no sigui capaç de fer front als interessos que ha d’abonar la setmana que ve. Dilluns, l’empresa va publicar un comunicat per apaivagar els creixents rumors de fallida –les notícies sobre una fallida “són completament falses”, van dir–, però sí que van reconèixer que el grup “s’enfronta a dificultats sense precedents”. Unes paraules preocupants per a inversors i autoritats xineses, que temen un efecte dòmino que sacsegi els fonaments de tota la seva economia. Molts parlen ja d’un moment Lehman Brothers per a la Xina (la de Lehman Brothers el 2008 va ser la fallida més gran de la història, amb un deute de més de 500.000 milions d’euros, que va acabar provocant una crisi financera global).
No sempre ha estat així per a una empresa amb un nom que és tota una declaració d’intencions (combina ever, que en anglès significa ‘sempre’, i el mot castellà grande). Fundada el 1996 per Xu Jiayin, la firma es va beneficiar de l’onada migratòria a les ciutats i de les extensions dels drets de propietat immobiliària. Van ser anys d’alça desorbitada en els preus de l’habitatge, impulsats per la falta d’inversions atractives per als estalviadors (els dipòsits bancaris no paguen interessos i la borsa és inestable) i la creença que el preu dels immobles només puja.
D’aquesta manera, l’empresa va acumular xifres superlatives. L’any 2009 va recaptar uns 9.000 milions de dòlars en la seva sortida a la borsa de Hong Kong, on encara cotitza. El seu fundador va arribar a ser l’home més ric de la Xina, amb una fortuna que el 2017 Forbes va fixar en 42.500 milions de dòlars. Es calcula que dona feina directe a 200.000 treballadors, mentre que 3,8 milions de llocs de treball més en depenen de manera indirecta.
En temps de bonança, la promotora es va diversificar en altres sectors com l’alimentari, els serveis sanitaris, els vehicles elèctrics o l’esportiu, projectes que no sempre van prosperar. Aquesta expansió va ser alimentada en gran part amb deute i un model de negoci pel qual l’empresa matriu venia els seus projectes de construcció abans d’acabar-los per finançar les edificacions següents.
El problema és que la Xina on Evergrande va florir ha canviat. Si el 1996 la població urbana xinesa era d’un 29%, el 2017 ja arribava a un 57%, cosa que deixa molt menys marge per al creixement. Més recentment, el coronavirus també va refredar els ànims per a la compra d’un habitatge com a inversió. Finalment, el Govern va començar a intervenir amb més decisió per posar límit a l’alça del preu de l’habitatge, l’especulació i el deute multimilionari que acumulen les empreses del sector. L’agost de l’any passat va anunciar noves polítiques que limiten l’accés al crèdit, si no es compleixen certes condicions, o pràctiques com la venda d’habitatges abans que estiguin construïts.
Des d’aleshores han caigut tant els ingressos com els beneficis del grup, que també ha vist com s’evaporava un 85% del seu valor en borsa des de començaments d’any. Aquesta setmana, l’empresa ha anunciat que el valor de les vendes de propietats a l’estiu va ser de 20.000 milions d’euros, una xifra que suposa
El col·lapse del grup amenaça de crear un ‘moment Lehman Brothers’ en la segona economia mundial
Les conseqüències de la pandèmia i el canvi d’hàbits posen contra les cordes la immobiliària
“una tendència a la baixa”, i ja va avançar que no remuntarà al mes de setembre.
Per pal·liar els problemes, la firma està intentant desinvertir en les seves subsidiàries i ha tret actius a la venda, fins i tot a preus rebaixats, per generar liquiditat i intentar millorar el flux de caixa. També negocia amb els inversors en els seus productes de gestió patrimonial, a qui, segons el mitjà financer Caixin, hauria proposat tres mètodes de pagament diferents que permetrien a l’empresa complir amb les seves obligacions i mantenir la seva liquiditat.
I mentre es desentranya el seu futur, la qüestió de fons és saber com respondrà el Govern xinès: si surt a rescatar-la, la deixa caure –cosa que sembla improbable– o opta per una via intermèdia, vigilant que no es produeixin riscos sistèmics i intervenint si calgués per evitar un enfonsament descontrolat. Perquè com va dir Mark Williams, economista en cap d’Àsia a Capital Economics, “el col·lapse d’Evergrande seria el desafiament més gran que el sistema financer de la Xina ha patit en molts anys”.c