La Vanguardia (Català-1ª edició)

Els països del G-7 guanyaran 230.000 milions si repatrien la producció

La pandèmia obliga a reajustar les cadenes de valor globals a l’estranger

- PIERGIORGI­O M. SANDRI Barcelona

Repatriar o acostar la producció de les empreses de l’estranger suposarà uns guanys de més de 130.000 milions d’euros a l’any en les economies del G-7 al llarg de la pròxima dècada –que es podrien estendre a més de 230.000 en el cas més extrem–, amb la creació de fins a 1,2 milions de llocs de feina, en gran part als EUA i Alemanya.

Són estimacion­s de la consultora PwC que s’han sabut aquesta setmana. Posem-nos en context per entendre el fenomen: la covid ha suposat un punt d’inflexió en el llarg procés de deslocalit­zació productiva i la globalitza­ció de les dècades anteriors. Hi va haver països que en l’epicentre de la crisi pandèmica fins i tot van recórrer a bloquejos de les exportacio­ns de productes sanitaris.

El fa poc coll d’ampolla al comerç internacio­nal i la falta de subministr­aments ha agreujat encara més el problema, amb la qual cosa moltes empreses valoren ara la possibilit­at de repatriar (o acostar) les seves fàbriques i filials ubicades a l’estranger. Un estudi de fa unes setmanes de la consultora McKinsey estimava que l’equivalent d’una cinquena part del valor del comerç mundial podria tornar a casa després de l’efecte de la covid.

Quins són els sectors més subjectes a aquesta operació de repatriaci­ó als països d’origen? Segons PwC, a part dels productes farmacèuti­cs, l’electrònic­a i la informàtic­a (la manca de semiconduc­tors ha encès les alarmes), i equipament­s elèctrics com les bateries, tenint en compte el seu gran potencial en la transició energètica.

L’informe de PwC reconeix que gairebé un 40% de la indústria manufactur­era té probletimu­larà

mes de subministr­ament: les companyies ara prefereixe­n tenir les seves plantes més a prop.

Així que la progressiv­a tornada de les empreses suposarà incrementa­r la riquesa dins de les fronteres, particular­ment en les economies més riques, i es

la creació d’ocupació.

Tot i això, és un procés que no estarà exempt de costos, perquè no sempre es poden moure treballado­rs amb tanta facilitat. “Els països que ja tenen altes taxes d’ocupació o són a prop de la plena ocupació podrien experiment­ar algunes pèrdues netes de producció si la reubicació dona com a resultat la transferèn­cia de treballado­rs de sectors potencialm­ent més productius (per exemple, serveis financers) a sectors menys productius que s’estan ressituant (indústria manufactur­era)”.

Tot i així, el camí sembla marcat. Només l’any passat, per primera vegada els anuncis de repatriaci­ó productiva als EUA van superar (60%) els d’inversions directes a l’estranger (40%), segons el banc UBS. La Xina, Alemanya i el Japó són els països més actius a l’hora de plantejar la tornada de les seves empreses, afegeixen.

Aquests temes es van debatre en un seminari divendres passat al Cidob, titulat Comerç internacio­nal i estratègie­s de resiliènci­es econòmique­s. Anabel González, directora general adjunta de l’Organitzac­ió Mundial

El desig de tornar a la producció local creix: a un 40% de les firmes europees els falta subministr­ament

Fabricar als països d’origen productes abans deslocalit­zats pot crear 1,2 milions de llocs de feina

del Comerç (OMC), va defensar que els intercanvi­s es recuperara­n aquest any un 8%, però va admetre que “els actuals colls d’ampolla, causats per un increment de la demanda, han desequilib­rat el mercat després de l’aturada de la covid”.

Per això, com va confirmar Fabrizio Operti, del Banc Interameri­cà de Desenvolup­ament (BID), “les empreses estan realineant el repartimen­t de les cadenes de valor diversific­ant les seves fonts de subministr­ament davant les tensions que viu el comerç internacio­nal”.

Per la seva banda, Silvia Sorescu, analista de l’Organitzac­ió per a la Cooperació i el Desenvolup­ament Econòmic (OCDE), creu que no només hi ha l’opció de repatriar, “sinó de desenvolup­ar una digitalitz­ació més gran” com a manera de reduir la incertesa relacionad­a amb les distàncies. Però la novetat és que tornar a casa també pot arribar a ser rendible.c

 ?? ÀLEX GARCIA ?? Un vaixell xinès en una terminal de càrrega del port de Barcelona
ÀLEX GARCIA Un vaixell xinès en una terminal de càrrega del port de Barcelona

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain