La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els alts preus de la llum ja són un problema europeu
L’impacte en la inflació i el pla espanyol alerten els socis
Divendres, en el marc de la cimera europea celebrada a Atenes, Pedro Sánchez va instar la resta de líders europeus a trobar una solució comuna per afrontar els alts preus de la llum que estan fuetejant tots els països europeus.
A diferència del que va passar el mes de juliol amb la carta enviada per la ministra per a la
Transició Ecològica, Teresa Ribera, amb una petició semblant a Brussel·les, aquest cop l’actitud espanyola no cau en sac foradat. Sánchez fa ara la petició després d’aprovar un important paquet de mesures de xoc per frenar l’impacte d’aquesta pujada a les factures dels consumidors especialment en els més vulnerables. També Grècia ha aprovat un subsidi per als primers 300 quilowatts consumits a les llars per cobrir part de la pujada.
Aquestes intervencions han posat en alerta la resta de mandataris europeus. El vicepresident executiu de la Comissió Europea i responsable del pacte verd, Frans Timmermans, descarta una intervenció immediata en el mercat de formació de preus de la llum. No es descarta que, com ha passat amb la pandèmia, es multipliquin les mesures locals.
El que al juliol podia semblar una escalada puntual en el preu de l’energia, un one off, segons es denomina en l’argot econòmic, dos mesos després ja es veu com un impacte estructural amb moltes derivades, segons l’Institut Bruegel. L’alerta ja no és només l’escalada dels preus de la llum que es marca als mercats majoristes. És que aquesta escalada està tenint un impacte macroeconòmic molt rellevant. A Espanya la inflació es va disparar l’agost fins a un 3,3%. A Alemanya ha tocat un 3,4%, el nivell més alt des del 2008.
Grans bancs d’inversió posen números a les estimacions de tots els experts, “les factures de l’energia pujaran un 20% a les llars de tot Europa”, ha alertat Citigroup. “Això està alimentant les expectatives que més governs hi intervenguin. Hi ha el risc que la pujada de preus faci descarrilar la recuperació”, adverteixen Simone Tagliapietra i Georg Zachmann en la seva anàlisi per a Bruegel.
No és descartable que les mesures preses pel Govern espanyol siguin un model a seguir a la resta d’Europa. El ministre d’Economia i Finances, Bruno Le Maire, va reconèixer fa una setmana que França està estudiant augmentar l’anomenat xec d’energia del qual actualment es beneficien sis milions de llars, que reben de mitjana 150 euros. Regne Unit i Alemanya, països on els preus de la llum també estan marcant rècords podrien ser els següents a reaccionar.
“Els polítics amb prou feines estan començant a sentir la ira dels votants, però la pressió per fer alguna cosa no farà més que créixer a mesura que s’acosti la temporada de calefacció”, advertia Donald Smith, analista sènior de BCS Global Markets, en una nota citada per Bloomberg.
En principi aquest “alguna cosa” seran mesures enfocades a pal·liar els efectes socials que suposa l’encariment de la llum, però la gosadia del president Pedro Sánchez d’implicar les grans elèctriques en aquest esforç, “traient els seus beneficis” temporalment tampoc ha passat desapercebuda.
Fins i tot les elèctriques espanyoles enardides davant el “greuge” i amb els despatxos d’advocats a l’aguait per demandar el Govern pel reial decret publicat guarden armes.
Les decisions que prenguin altres països i les de la pròpia Brussel·les poden canviar la manera d’interpretar aquestes lleis i posar entredit el risc d’inseguretat jurídica del qual ara alerten.c