La Vanguardia (Català-1ª edició)
Diaris, televisió i ràdio donen més coneixement polític que xarxes socials
Un estudi de la UOC i la UIC identifica fins a cinc perfils de consumidor de notícies: des de minimalistes fins a superconsumidors
Les persones que s’informen a través de mitjans de comunicació tradicionals –diaris, ràdio i televisió–, amb processos de producció de notícies molt professionalitzats, solen tenir un coneixement polític més gran que els que només consumeixen notícies de les xarxes socials.
Ho assenyala un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) que adverteix que l’auge de les xarxes socials, els portals d’internet i l’accessibilitat permanent a la xarxa a través de telèfons mòbils, tauletes i ordinadors ha propiciat un consum permanent de notícies i informacions que pot perjudicar greument la qualitat de la informació que reben els usuaris.
L’estudi ha analitzat el consum de notícies polítiques i la seva qualitat informativa en 28.000 persones pertanyents a 17 països europeus i alerta sobre els possibles perjudicis que pot provocar la ingent quantitat de fonts als entorns digitals i les dificultats que genera en el processament de la informació.
“La qualitat importa més que la quantitat, per la qual cosa les persones que s’informen a través de mitjans de comunicació tradicionals, com els diaris o els canals de televisió principals, amb processos de producció de notícies molt professionalitzats, solen tenir un coneixement polític més gran que altres consumidors de notícies”, resumeixen les autores del treball Laia Castro, professora de Ciències de la Comunicació de la UIC a Barcelona, i Ana Sofía Cardenal, professora de Dret i Ciència Política de la UOC. “No totes les dietes de notícies són saludables i informatives. De fet, en el context informatiu, més no és necessàriament sinònim de millor”, subratlla Castro.
El treball ha definit cinc perfils de consumidors de notícies: els minimalistes, que consumeixen ocasionalment notícies i informació política; els que les consumeixen a través de xarxes socials; els tradicionalistes, que accedeixen a mitjans tradicionals per informar-se; cercadors de notícies en línia, que busquen activament notícies tant en xarxes com directament en
El treball ha analitzat el consum de notícies polítiques i la seva qualitat informativa en 17 països
mitjans d’informació en línia de manera selectiva; i superconsumidors de notícies, persones que s’exposen a tota mena de mitjans molt sovint.
“Els usuaris que demostren que tenen més coneixement polític són els que s’informen a través de mitjans tradicionals i amb equips professionals molt consolidats, però també les persones que busquen activament i accedeixen a informació en línia de manera selectiva”, segons les autores. En canvi, els considerats superconsumidors de notícies no sembla que acabin de consolidar tot el que llegeixen ni la informació que reben, per la qual cosa els seus nivells de coneixement polític són inferiors al dels altres.
Segons l’estudi, la probabilitat de pertànyer al grup de tradicionalistes és més gran en països del nord i el centre d’Europa que en països del sud i l’est d’Europa, on és més freqüent el perfil de cercadors de notícies en línia.
“Els usuaris tradicionalistes solen tenir més coneixement polític que la resta de consumidors de notícies pràcticament a tot Europa, mentre que als països on hi ha més cercadors de notícies en línia –com Grècia, Espanya, Itàlia, Polònia i Romania– aquest tipus de dietes de notícies en línia són menys informatives, per això estan associades amb individus amb menys coneixement polític”, detallen les expertes.c