Assassinat al casino

Al web de The Guardian criticaven que Vigil, l’últim èxit de la BBC disponible a Movistar, queia en el recurs fàcil de les sèries de crims de recórrer sovint a plans paisatgístics emprant drons. També l’hi perdonaven perquè Escòcia és massa bonica per no retratar-la en la seva esplendor. No els falta raó. I, mirant una sèrie com Ana Tramel. El juego, el thriller que Maribel Verdú ha estrenat a La 1, un troba a faltar que s’hi esmercin una mica més a escala visual. Potser no escau que cerquin la bellesa, però sí la lletjor i, sobretot, la construcció d’atmosferes.

En aquest cas d’assassinat, el cos es troba dins d’un casino. Ana Tramel (Maribel Verdú), una advocada alcohòlica, rep una trucada del germà (Unax Ugalde) de qui feia anys que no sabia res. Està acusat d’haver matat el director del Gran Castilla després d’una partida interminable on Tramel no feia res més que perdre milers d’euros. S’entén que amb aquesta premissa hi ha poques excuses per col·locar plans airejats de la naturalesa. Però, tot i que un casino pot tenir una llum blanca de supermercat per il·luminar les taules, si el representes en un thriller pots evocar l’addicció i l’ambient amb el tractament de la llum, amb la mirada de la càmera cap als subjectes que l’habiten. Això amb prou feines passa.

No és cap sorpresa. Se sap que els productors han de fer mans i mànigues amb els pressuposts adjudicats pels canals. Però no hauríem d’esperar projectes més cuidats per part de RTVE? Sèries amb el pressupost adequat per poder lluir? La corporació no només té el deure d’entretenir la població i fer un servei públic: també té el poder d’exercir d’ambaixadora de l’Estat amb l’exportació de ficció de qualitat. Només cal mirar el cas britànic de la BBC o del danès DR1. És una oportunitat perduda per a una sèrie que té elements interessants que aporten a la narrativa de dues problemàtiques molt espanyoles: el joc (o sigui, la ludopatia) i la violència masclista. Maribel Verdú transmet la duresa de l’advocada Tramel, però la sèrie sobretot creix quan comparteix escenes amb Natalia Verbeke, la sòcia que pateix maltractaments del marit. Estan fantàstiques mentre mostren les dificultats que pateixen les víctimes, tant per les complicacions d’abandonar una relació abusiva com per la vulnerabilitat que senten les dones davant d’un sistema judicial que sovint no té la intenció d’ajudar-les.c