La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El primer èxit va ser superar la por”
Pregonera de la Mercè i activista veïnal
Custodia Moreno avui farà de pregonera de la Mercè. Dimarts, mentre la fotògrafa li demanava que posés a la plaça Raimon Casellas del Carmel per a la seva última entrevista (aquesta), el tràfec dels veïns era continu. I amb ells les bromes sobre les seves intenses i últimes aparicions mediàtiques. Es palpava l’afecte cap a una persona amb caràcter, de les que no es deixen manipular, però alhora afable i amb sentit de l’humor.
Els veïns li fan suggeriments sobre el pregó?
La gent et fa la llista de la compra. Una em deia: “Sobretot parla de les vacunes. I de les terrasses!” No vaig a una reunió de feina, sinó a una cosa de festa, però hi haurà una mica de reivindicació. Primer l’agraïment, després una cosa personal i també un toc reivindicatiu. I no només als polítics. La gent sempre els dona la culpa, però ens posen la paperera i llencem les escombraries fora.
Els ciutadans també ens hem de clavar una esbroncadeta de tant en tant.
Com veu Barcelona?
Ha perdut una mica l’espurna que tenia, però això no ve d’ara. Tampoc no ve per l’alcaldessa, que com que és dona tothom es fica més amb ella. Quatre anys de mandat són per planificar, i en el segon ha vingut la pandèmia i tot va amb retard... I després els patinets, les bicicletes, les terrasses... El que ens va costar que les voreres s’ampliessin o fer-ne baixar els cotxes i ara la gent no pot caminar per les voreres. La majoria de les queixes que ens venen són per la mobilitat, que posa de molt mal humor la ciutadania.
I ja hi ha més mal humor...
Estem alterats després d’haver estat un any i mig gairebé paralitzats. L’economia es recuperarà ràpid, però els problemes de convivència, els nens a l’escola... Psicològicament estem bastant tocadets... Hi ha agressivitat, i ho pagues amb l’alcaldessa o amb el contenidor que ensopegues.
Se’n parla més, dels barris ? Se’n va parlar molt, hem estat un temps que no se’n parlava i ara estem en el punt àlgid.
Els polítics parlen més dels barris que no pas hi van?
Hi ha polítics i polítics. El polític que s’ho treballa i s’ho pren seriosament... No hi ha sou. Les coses es veuen d’una manera des del barri i des del despatx d’una altra. Per exemple, el porta a porta: no anirà bé. Si hi ha gent que tenint contenidor no hi posa les escombraries a dins i la deixem quan ens va bé, imagina’t la disciplina de deixar les escombraries a la porta amb unes voreres estretes, amb les porteries que hi ha, i després el gos que passa i s’hi pixa...
Quins alcaldes i regidors han trepitjat més el Carmel?
Tots els alcaldes socialistes i Xavier Trias menys, però també, han vingut al Carmel. Els que més Pasqual, Hereu... L’alcaldessa fa menys que hi és, però també ve. El regidor que més va trepitjar carrer, també perquè hi va ser més temps, va ser Albert Batlle. I trepitjava carrer, carrer, carrer... Quan venia algun polític al nostre districte li dèiem: sou de carrer?
Molta història...
No només lluitàvem perquè asfaltessin un carrer, lluitàvem per tenir drets, per la llibertat, perquè no teníem ni tan sols per dir el que necessitàvem. La gent que anava pels carrers i demanava “llibertat, aministia i Estatut d’Autonomia”, la majoria era gent dels barris.
Una espineta?
M’agradaria que fóssim més cívics, ens hem partit la cara perquè s’arregli un carrer, posin arbres, bancs... Destrossem l’arbre, el banc. Quan vaig pel barri i veig el que s’ha aconseguit i que es destrossen les escales mecàniques em fa molt de mal. No acabem de valorar tot el que hem aconseguit.
Les primeres campanyes de civisme les va fer el moviment veïnal...
És veritat. Compte amb el gos; no llencis les escombraries; veí, que això és de tots... Arriba un moment que dius que això ja ho fa l’administració, però potser és una cosa que s’hauria de tornar a fer.
Els èxits més importants? Vam estar tres dies tancats per aconseguir una escola pública i ens en van treure a punta de metralleta. Imagina’t com ens vam sentir quan la vam aconseguir. L’erradicació de les barraques, el primer centre de la gent jove, la biblioteca... Però el primer èxit va ser superar la por. Ser capaços de sortir al carrer: si nosaltres no sortim, això no ho arregla ningú.c
L’‘espineta’ “M’agradaria que fóssim mes cívics; no acabem de valorar tot el que hem aconseguit”