Altre cop, Puigdemont

La detenció i posterior posada en llibertat de Carles Puigdemont és l’enèsima prova que confirma que alguna cosa no funciona bé en la justícia espanyola i també que el Govern de Pedro Sánchez difícilment avançarà en el diàleg iniciat amb Catalunya si no resol el futur judicial de l’expresident. Ja hi haurà temps per conèixer amb més exactitud per què l’ordre europea de detenció contra Puigdemont era encara vigent quan el Tribunal de Justícia Europeu li havia retirat prèviament la immunitat parlamentària per considerar que no hi havia risc de detenció. Dijous a la nit totes les parts creien, menys el Suprem i la Fiscalia, que no hi havia ordre de detenció i per això l’expresident podia passejar-se amb tranquil·litat per Itàlia. Fins i tot hi havia qui especulava que podria venir a Espanya. Tot i això, l’ordre era vigent, i per això un policia italià el va retenir a l’aeroport sard. Ara cal esperar fins al 4 d’octubre i que la justícia italiana acabi de dictaminar què cal fer amb Puigdemont, però sembla difícil que decideixi extradir-lo a Espanya.

La detenció és una mala notícia per al nou procés –el del diàleg– que s’està obrint entre els governs català i espanyol. Fixin-se que les primeres reaccions dels manifestants que protestaven contra la seva detenció van ser clamar contra la taula de diàleg. Com bé explica avui Daniel Innerarity a La Vanguardia,a l’hora de plantejar una negociació entre dos blocs, sempre hi ha un grup dins d’un d’ells que hi està en desacord i “persegueix desestabilitzar les converses per abocar-les al fracàs”. La detenció de Puigdemont es va convertir durant unes hores en l’excusa perfecta per esberlar la taula de diàleg encara que no tingui res a veure l’acció de la justícia amb la voluntat d’acords del Govern central.

Sánchez i Pere Aragonès es van conjurar ahir per superar el nou obstacle que va aparèixer al camí i la negociació segueix el seu curs. Tot i això, com ja hem recordat més d’una vegada, cal resoldre la situació judicial de Puigdemont perquè tot acabi bé. L’expresident es nega a discutir una solució personal, perquè en vol una de global, però és evident que episodis com els de Sardenya s’han d’evitar.