MARÍA-PAZ LÓPEZ

A la cerveseria muniquesa on els conservadors alemanys celebren el seu tancament de campanya per a les crucials eleccions d’aquest diumenge, l’efecte bandwagon –seguim el furgó de la banda de música– es dispara. Els homes de la banda, abillats amb els pantalons curts típics bavaresos de pell de cérvol i el barret rematat amb ploma, ataquen amb els seus instruments tonades populars entre aplaudiments de la concurrència entregada.

–An-ge-la, An-ge-la, An-ge-la! Ar-min, Ar-min, Ar-min!

Els càntics saluden l’entrada de la cancellera, Angela Merkel, en el seu esperat adveniment per salvar el soldat Armin dels sondejos malèvols. El candidat conservador a succeir-la a la cancelleria, Armin Laschet, líder de la democristiana CDU, fa cinc setmanes que pateix, relegat al segon lloc en les enquestes d’intenció de vot, superat pel socialdemòcrata Olaf Scholz per fins a cinc punts de diferència.

Però aquella música fúnebre s’ha anat suavitzant durant aquesta setmana final, a tocar de les urnes. El bloc conservador –format per la CDU i la seva sòcia socialcristiana bavaresa CSU, amfitriona de l’esdeveniment en aquesta gran cerveseria de Paulaner a la vora del riu Isar– ha anat retallant distàncies fins a gairebé trepitjar els talons a l’SPD. Un sondeig de l’institut Allensbach per al diari Frankfurter Allgemeine Zeitung reduïa ahir la forquilla entre tots dos a només un punt: 26% per a l’SPD, 25% per a la CDU/CSU.

“No és igual qui governi Alemanya; perquè no hi hagi una aliança Rot-Rot-Grün, perquè Alemanya es mantingui estable, Armin Laschet ha de ser el pròxim canceller”, proclama Merkel com un oracle davant el faristol, entre la veneració dels assistents.

Rot-Rot-Grün (roig-roig-verd) és la denominació en argot política alemanya de la coalició d’esquerres que el socialdemòcrata Scholz podria teixir amb els verds –que tenen el 16% en sondejos– i amb la petita força esquerrana Die Linke. “Aquella tropa no pot conduir al nostre país”, trona a la tribuna el líder socialcristià i president de Baviera, Markus Söder. “Un experiment roig-i-verd malmetria el país”, rebla.

Des d’ahir a la nit, a 48 hores del diumenge electoral, es lluita aferrissadament per cada vot. I per erosionar el rival socialdemòcrata, els conservadors exhumen la vella tàctica d’atiar la por de l’espectre vermell coneguda com de rote Socken (mitjons vermells). Se’n diu així perquè el 1994, quatre anys després de la reunificació alemanya, el democristià Helmut Kohl va fer campanya amb un cartell en què es veia un mitjó vermell penjat del