Laschet trepitja ara els talons al socialdemòcrata Scholz en els sondejos

fil d’un estenedor, amb l’eslògan: “Cap al futur... però no en mitjons vermells!”. L’objectiu era torpedinar vots a l’SPD amb l’amenaça que lideraria una coalició d’esquerres amb els verds i el partit esquerrà precursor de l’actual Die Linke. A Kohl en aquella ocasió li va funcionar.

“Dir ‘jo soc com Angela Merkel’ com fa Scholz no és autèntic”, diu Armin Laschet, arremetent contra l’intent del candidat de l’SPD, ministre de Finances de l’actual Govern de gran coalició de conservadors i socialdemòcrates, de presentar-se com el veritable continuador de la manera de fer política de Merkel. Laschet, llavors, fa l’anunci: “Armin i Markus, això serà un equip fantàstic, i junts governarem la república federal”. La primavera passada, els dos van protagonitzar una monumental batussa pública disputant-se la candidatura a canceller del bloc, que va vèncer Laschet amb suport de bona part de l’aparell de la CDU, malgrat la millor valoració de Söder en sondejos. Des d’ahir és clar que, si Laschet aconsegueix ser canceller, Söder es mudarà a Berlín com a ministre.

La música a la cerveseria infon ànims de victòria al bloc conservador, però els resultats s’anuncien realment estrets. “No vull immiscir-me en la campanya”, havia dit temps enrere la cancellera Merkel, que només es va activar a finals de l’estiu quan la caiguda als sondejos dels conservadors va fregar la tragèdia històrica; van arribar a caure al 19%, cosa mai vista. Després d’un acte de campanya amb ell i Söder a finals d’agost a Berlín, la cancellera va visitar com a tal, amb Laschet, algunes zones inundades de Rin del Nord-Westfàlia, land on Laschet és president.

Dimarts passat, Merkel va anar a un acte de campanya amb Laschet a Stralsund (land del nord de Mecklenburg-Pomerània Occidental), a la circumscripció on ella ha estat diputada del Bundestag per mandat directe des de la primera vegada que va ser elegida, el desembre del 1990.

Al tancament de campanya d’ahir –al qual ella sempre va dir que aniria– s’hi afegeix aquest dissabte un últim impuls, ja que anirà amb el candidat a la seva ciutat renana natal, Aquisgrà. Angela Merkel, diuen molts, s’ha mobilitzat no tant per Laschet com per salvar el seu propi llegat, ja que emergeixen al partit veus notables que, com la de Wolfgang Schäuble, l’acusen de

Merkel, que no volia implicar-se en la campanya, serà avui amb Laschet a Aquisgrà

ser corresponsable del deteriorament de les opcions del partit i de no haver fomentat una successió ordenada. Pels democristians, Merkel és alhora l’estimada líder que amb el seu gir centrista els va convertir en una màquina greixada de guanyar eleccions generals des del 2005, i la cap poderosa que amb la seva omnipresència va impedir que sorgissin altres líders de pes.

El desembre del 2018, quan Merkel va deixar la direcció del partit, la seguretat semblava apuntar que la nova líder elegida, Annegret Kramp-Karrenbauer, seria la candidata a cancellera al final d’aquesta legislatura. Però la nova líder no va aconseguir imposar-se, i al final va renunciar, i molts analistes sostenen que Armin Laschet, el nou president de la CDU triat el gener passat i ara candidat a canceller, persona també centrista, és a la fi un gir del destí, no pas el resultat d’un pla.

Però aquest és el candidat, les eleccions són demà, i a la cerveseria de Munic la moral musical és alta, i Merkel i els seus confien que el perill roig sigui l’incentiu final perquè el votant d’última hora opti pel candidat Armin.c